“S’ha d’aconseguir que les persones amb diabetis puguin gestionar el seu tractament”
Educar les persones amb diabetis perquè siguin elles les que s’autogestionin el dia a dia de la malaltia ha estat clau per reduir dràsticament les complicacions que pot provocar. Per aconseguir aquest canvi, professionals com la vilafranquina Margarida Jansà, doctora en Ciències de la Salut i infermera durant 45 anys de l’Hospital Clínic, han dedicat moltes hores a buscar la millor fórmula per fer de la diabetis una malaltia portable.
Jansà ha voltat mig món explicant l’experiència de l’equip del Clínic amb l’educació terapèutica a la diabetis, àrea en què el centre barceloní ha estat pioner. Ara, ja jubilada, segueix formant professionals perquè ajudin les persones que pateixen aquesta malaltia a tenir més qualitat de vida.
Per què cal educar en la diabetis?
Els estudis demostren que com més elevat és el grau d’autogestió de la malaltia, menys ingressos hospitalaris per complicacions es fan. Així, aconseguim una millor qualitat de vida del malalt i també que el sistema sanitari no se saturi.
Sembla evident.
Ara ho és, però fins fa 30 anys això no passava. El Clínic i l’Hospital de Sant Pau van ser pioners, al nostre medi, en la creació de programes d’educació terapèutica als pacients i familiars, i ara hi ha molts centres que ja ho fan. És molt important en les malalties cròniques, com la diabetis, que els pacients sàpiguen gestionar el dia a dia. I en això es basen aquests programes.
M’imagino que no deu ser fàcil assumir que tens una malaltia que no es curarà.
Hi ha gent de tota mena. N’hi ha que s’ho prenen molt malament, i d’altres que ho entomen millor i de seguida busquen la manera de conviure amb la malaltia. La nostra feina és donar eines i suport per fer que la diabetis molesti el menys possible. Primer, educant en la supervivència, i més endavant aconseguint que els pacients siguin experts en la gestió del seu tractament.
Cada vegada hi ha més gent a qui diagnostiquen diabetis.
Actualment, es calcula que el 13,8% dels espanyols té diabetis, i el 6% encara no ho saben.
No ho saben?
De diabetis n’hi ha de dos tipus: la 1, que es fa molt evident perquè el cos es queixa de diferents maneres i tots els pacients consulten al metge, i la 2, que pot trigar molt de temps a donar símptomes. Els que tenen el tipus 1 es diagnostiquen ràpidament, mentre que hi ha molta gent amb diabetis del tipus 2 que no sap que està malalta, i molts gairebé es diagnostiquen per casualitat.
Què vol dir?
Que se’ls detecta en revisions rutinàries, a través de les anàlisis de sang realitzades per un altre motiu es diagnostica que la persona té diabetis tipus 2, malgrat que no havia notat res estrany.
És una malaltia que cada vegada s’estén més.
Sí, perquè hi ha determinats hàbits que poden afavorir l’aparició de la diabetis tipus 2 en persones genèticament predisposades. El sedentarisme, el sobrepès o l’obesitat poden ser dos factors que influeixin. Si es té cura d’aquests aspectes, és possible prevenir-la o retardar la seva aparició.
No hi ha remei conegut, encara?
No. S’han fet molts estudis, i encara no s’ha trobat la manera de curar la diabetis, i tampoc de prevenir la de tipus 1. Mentre la recerca biomèdica no trobi la solució definitiva, cal dir, que amb els tractaments actuals les persones amb diabetis poden viure amb una bona qualitat de vida si aprenen a autogestionar el seu tractament.
Per això és essencial facilitar-los la feina.
Així és. Que els pacients tinguin un elevat grau de coneixement de la seva malaltia és fonamental. Se’ls ha de donar molts coneixements, habilitats i fer-los experimentar. A través del suport professional, l’experiència i el temps és com millor coneixem el nostre cos i sabem què necessita i com reacciona amb cada pas que fem amb l’ajut dels sistemes de monitoritzar els nivells de glucosa.
El contacte amb els professionals és molt important, doncs.
I tant! Per això educar els professionals també és tan important com educar els pacients. A la Universitat de Barcelona fem un màster perquè els metges, infermeres i altres professionals aprenguin a atendre els pacients amb diabetis. Era necessari que hi hagués una formació de qualitat en aquest camp, com hi ha en altres països.
Vostè ha portat el seu coneixement sobre la diabetis arreu del món.
El Clínic sempre ha estat un referent en l’educació terapèutica i hem participat en molts congressos i programes formatius per compartir la nostra experiència i per donar a conèixer algunes eines que hem investigat i desenvolupat, com el vas mesurador que permet als malalts saber quina quantitat d’aliment han de prendre i per què els poden substituir, depenent de la quantitat de carbohidrats que tinguin. La idea va ser meva, i juntament amb tot l’equip la vam desenvolupar.
Internet no ajuda a transmetre aquesta informació de qualitat que reclama.
L’accés a la informació via internet ha estat positiu en moltes coses, però negatiu en el fet que hi ha molt material erroni. Per això els darrers cinc anys també he treballat en el Pla Estratègic del Clínic, a través del qual hem desenvolupat el PortalCLÍNIC per donar informació de qualitat i lluitar contra les fake news.
