La por a envellir

27/12/2019 - 09:30h

Maite Colomer

Ja estem a les portes d’un nou any, i seguim prenent consciència de com passen de ràpid.

I, amb aquest devenir, anem envellint, és inevitable, és un procés natural que forma part del cicle de la vida.

Aquest envelliment es produeix tant a nivell físic com psicològic. A nivell social s’accepta molt més fàcilment l’envelliment físic, tot i que hi ha qui s’aferra a la joventut amb nombroses operacions d’estètica. A la societat li costa molt més acceptar i respectar l’envelliment psicològic, un declivi progressiu de les capacitats mentals.

Un altre aspecte, que varia molt d’una persona a l’altra, és la consciència de fer-se gran. Algunes persones se senten eternament joves, encara que el cos no les acompanyi, d’altres, al contrari, senten que han envellit molt.

La vellesa és una època més de records que d’expectatives, aquesta manca d’expectatives pot convertir-se en una càrrega molt dura de suportar, en aquest sentit és molt important haver après maneres d’omplir i de gaudir del propi temps. L’autoconcepte i l’autoestima també hi juguen un paper molt important, hem de potenciar les capacitats acceptant les limitacions.

La vellesa també pot ser considerada l’època de la calma, i, ja sabem que la calma sovint es pot fer equiparable a la felicitat.

També et pot interessar

Comentaris