Quan tanco els ulls, recordo

22/11/2019 - 09:15h

Maria Torra

“Quan tanco els ulls, recordo” és un còmic documental de no-ficció de Cristina Bueno. És el resultat de la investigació i entrevistes a refugiades en acollida, que crea la història de la Zarah i els seus tres fills, la Rana, la Mariam i el Salim (les protagonistes) i mostra les necessitats humanitàries, els drets i la vulnerabilitat que pateixen les dones i els infants al fugir de la guerra cap aquest món insolidari. A un mes de les pluges torrencials que van ocasionar pèrdua de vides i danys materials en molts municipis del nostre país, acabada la seva presentació, vaig sentir dir: “Que dur deu ser resistir les inclemències del temps als camps de refugiats!”. Les dones escapen de l’horror de la guerra. Abandonen el país amb la família encara viva, amb fills a qui protegir, patint assetjaments de màfies, gana, fred, por, misèria… i aquest llibre pretén explicar-nos-ho amb profund respecte i admiració. Gràcies al projecte de la Creu Roja, la Cristina explica la capacitat de resiliència de les refugiades a l’afrontar tantes adversitats quan comencen una nova vida lluny del seu país, amb un clima, idioma i cultura tan diferents. Explica tres etapes del camí: la fugida del conflicte armat, pagant la sortida amb estalvis; el trànsit per terra, mar i camps de refugiats fins arribar al nostre país; i, al final, l’acollida. El còmic mostra l’angoixa, el patiment i la impotència en les cares dibuixades i fotografies de notícies de premsa, dades i mapes. Una eina útil de pedagogia solidària.

També et pot interessar

Comentaris