“La marca cava s’ha construït amb l’esforç de molta gent. Ara no la podem regalar”


El director general de l’Incavi, Salvador Puig, parla al 3d8 sobre el conflicte que ha viscut el sector vinícola, i apunta algunes de les possibles solucions
El director general de l’Incavi, Salvador Puig ha hagut d’intervenir en tota mena de conflictes dins el sector vinícola. El darrer va ser la crisi del preu del raïm que va sacsejar el Penedès just abans de la darrera campanya de la verema. Ara, amb la collita ja a la cistella, hem volgut conversar amb Puig sobre què s’ha de fer per mirar que el conflicte no es repeteixi.
Primar la qualitat del cava per sobre del seu preu i adaptar l’oferta de raïm a la demanda són algunes de les solucions que proposa el director general de l’Incavi, que valora molt positivament els canvis que s’estan fent des del Consell Regulador del Cava.
Aquesta ha estat una verema de contrastos. Bona qualitat, però mal preu.
La verema ha estat d’exceŀlent qualitat. Tot i que el cop de calor va afectar bastant les vinyes del sud de Catalunya –amb disminucions d’entre el 15 i el 30%– el còmput global de la verema ha estat igual que la del 2018. Ara bé, el bon comportament de la collita no s’ha traduït en un preu satisfactori per a la matèria primera. La natura no ha ajudat a reduir l’oferta de raïm per al cava i el desequilibri amb la demanda s’ha fet més visible. Ara, el que no s’ha arreglat de forma natural ho hauran de fer les empreses elaboradores i els viticultors.
L’administració, però, no pot ajudar a fer que això passi.
Evidentment, l’administració no pot fixar un preu mínim per al raïm. Però pot evitar que augmenti la producció futura no autoritzant més superfície.
Això arreglarà el desequilibri?
Potser no hi posarà solució, però pot fer que no sigui més gran, que no s’eixampli la distància que separa l’un de l’altra. De fet, aquesta és una de les mesures que es van posar sobre la taula el 22 d’agost en plena crisi. Vam demanar al Ministeri que es comprometés a aplicar la recomanació del Consell Regulador i fa unes setmanes el Ministeri va fer públic que considerarà vinculant les decisions del CRDO Cava per limitar les autoritzacions de plantació de vinya. Amb aquesta arma, el consell pot adaptar-se una mica més.
Al Penedès, el conflicte es va fer molt evident, però va tocar tot el país.
Amb el pes que té el cava en el conjunt de la producció, si hi ha un problema en aquest sector, al final acaba repercutint a tot arreu. Si el cava va bé, fa que el conjunt vagi bé, i si va malament, tot queda tocat. Cal tenir en compte que la coexistència permet que el raïm d’una vinya vagi a diferents DOs, i per tant l’excés d’oferta s’acaba traslladant també a altres denominacions. Cal tenir aquesta visió de conjunt del sector.
La coexistència permet donar sortida a l’excés d’oferta a la DO Cava, però molts la critiquen perquè posa en entredit el prestigi de vi.
És cert que aquest és un dels temes que estan a debat, actualment. A la taula rodona organitzada pel 3d8 i PTV alguns elaboradors es van mostrar en desacord amb aquesta possibilitat, però des de l’administració considerem que ara per ara és una eina que dona avantatges comercials tant a l’elaborador com al viticultor, perquè té més vies de sortida per al seu producte. Ara bé, si el sector es posa d’acord en el fet que no vol la coexistència perquè no deixa clar l’origen del producte, ho respectarem
La solució per al problema del vi no és fàcil.
No ho és, perquè hi ha tantes solucions possibles com tipus de vinicultura. El sector del vi és un, però el conformen empreses i viticultors molt diversos. No hi ha una solució per a tothom. No es pot demanar a tots els viticultors que es facin elaboradors, perquè n’hi ha que ni volen ni poden, i tampoc es pot demanar a tots els cellers que elaborin el mateix tipus de producte. Ara bé, sí que és cert que el fet que els pagesos i les cooperatives elaborin el seu propi vi pot ser un bon revulsiu, perquè el del cava és un sector excessivament concentrat.
Abans de fer una cosa nova, hem de mirar si la que hi ha es pot arreglar. En cas que la nova DO fos possible trigaria molt de temps a estar llesta. I mentrestant, què fem?
Salvador Puig
De les possibles solucions per al sector en parlaran aviat?
Ens hem emplaçat a una reunió abans d’acabar l’any amb tots els agents del sector.
I què n’esperen?
A la primera trobada, la del 22 d’agost, vam intentar buscar quines eren les causes que ens han portat fins on som i vam intentar trobar solucions immediates per salvar la campanya. Ara volem intentar posar sobre la taula què es pot fer perquè l’any que ve no es repeteixi el problema d’enguany.
Però confien que el quilo de raïm no es torni a pagar a 0,30 euros?
D’entrada, això depèn d’un factor que no controlem: la natura. Ara bé, s’han de fer efectives algunes mesures que hi poden ajudar, com la reducció del rendiment màxim per hectàrea. Aquest tema es va plantejar per a aquest any, però la verema estava massa avançada per aplicar-ho. Ara som a temps de fer més previsió. A curt termini, aquí és on més es pot actuar. Més endavant, el que hem d’intentar és vendre més i millor. Però això requereix temps. Les darreres dades, a més, diuen que els estocs de vi són més alts que l’any passat. Això no ajuda a fer que puguem parlar d’una situació millor.
La venda de Freixenet i Codorníu ha estat determinant en la baixada del preu?
Els propietaris d’aquestes dues companyies han vingut a arreglar el seu compte de resultats aquí, pagant menys per la matèria primera. Ho vaig dir públicament, i ho repeteixo. Aquesta no és la solució, perquè arregla el problema aquest any, però en crea un de més gran de cara al futur. S’ha de buscar una estratègia que sigui bona per a tothom: per als que tenen una visió més globalitzada del sector, i per als que no. I això implica apujar preus, tant de la matèria primera com del producte final.
Hi ha mercat per a 350 milions d’ampolles amb DO més altes de preu?
Hi ha mercats on es pot vendre a preus diferents. Aquesta és una de les qüestions que tracta el Pla Estratègic de la DO Cava, i altres DOs catalanes també aposten per això. Hi ha molts mercats i molts tipus de consumidors. El camí és que hi hagi valors diferents i que aquest es tradueixi a tota la cadena. No podem pretendre pagar el mateix per un raïm amb què s’elaborarà un vi Premium, que un de qualitat inferior. Si ho fem així, el pagès treballarà per quantitat no per qualitat. Al sector del cava tothom és presoner del volum. Tots, elaboradors i viticultors, han jugat a aquest joc.
Els cavistes, però, diuen que els clients els compren d’acord amb el preu.
Aquesta és una queixa de molts elaboradors de cava. Diuen que quan intenten explicar que el seu producte és més car perquè és diferent, el comprador no ho entén. Només volen el barat. S’ha d’aconseguir que la gent valori les diferències que hi ha en cada ampolla.
El pla estratègic de la DO cava proposa això.
Sí, és una de les qüestions que proposa, i valorem la feina que s’està fent molt positivament. Ens hem manifestat clarament a favor seu, i hem deixat clar que creiem que s’hauria d’haver fet abans perquè era absolutament necessari. Ara com ara, creiem que aquesta és la sortida.
Diuen que el Consell era resistent al canvi.
Des del 2016 que soc director general de l’Incavi, i en només tres anys he vist una evolució enorme al sector. Al començament, ningú es mostrava favorable a la zonificació, per exemple, i ara hi ha unanimitat en la necessitat de tirar-la endavant.
Una de les principals crítiques que es fa a la DO Cava és el gran territori que abraça.
És molt difícil explicar un producte que es fa en una àrea de 1.000 quilòmetres de distància. Pots defensar el mètode, però no la zona on es fa. Per poder parlar de qualitat has de poder referir-te a l’origen. En aquest sentit, el sector del cava és més madur ara que fa tres anys.
El canvi arriba un pèl tard per als que aposten per una nova DO d’escumosos…
La meva opinió és que abans de fer una cosa nova, hem de mirar si la que hi ha es pot arreglar. En cas que la nova DO fos possible –la UE és que ha de donar el vistiplau– trigaria molt de temps a estar llesta. I mentrestant, què fem? Els problemes a curt termini com els arreglem? Al Penedès ja hi ha dos instruments amb DO (Cava i Clàssic Penedès) que són útils.