Turandot, un bàlsam als 25 anys de l’incendi

31/10/2019 - 09:30h

Maria Torra

“Perquè soc dansa i soc cant soc lliure, perquè soc vostre soc immortal”

Aquestes paraules resumien l’audiovisual introductori dels 20 anys del Liceu, reconstruït després del darrer incendi, abans de començar l’obra més espectacular i futurista que s’hagi representat mai del Turandot de Puccini, posat en escena pel videocreador Franc Aleu. Sent la mateixa obra que va inaugurar el Liceu reconstruït, aquest cop la seva escenografia sobrepassa els límits de la imaginació. Una cúpula de vidres imaginaris hexagonals en moviment; llàgrimes que cauen i s’estavellen a l’escenari esmicolant-se en milers de lletres; caps gegants que representen els pretendents executats per la glaçada ordre de Turandot, que cauen del cel i es trinxen, un darrere l’altre, fent de l’escenari una trinxera; els personatges Ping, Pang i Pong, que transmeten, dins de boles de fum bellugadisses, el greu perill que corre Calaf en voler pretendre la princesa. Una escenografia que tant sembla transportar-te a una cripta gaudiniana com a una nau interplanetària. Una nit que “Nessun dorma” està coberta d’estels i coronada amb l’ària més famosa a prova de foc de qualsevol tenor. Una obra que malgrat la venjança pels turments soferts per una avantpassada de la princesa en mans d’un príncep tàtar que la va raptar, té un final increïble i recorda que els abusos de gènere venen de lluny i només l’amor pot ser la solució als problemes de la nostra societat. www.dracma.cat

També et pot interessar

Comentaris