“L’art em serveix per poder traspassar totes les coses que em van passant a la vida”

Xavi Gonzàlez
20/10/2019 - 14:00h

Entrevistem a la vilafranquina Mireia Camacho, professora d’art al Casal de Vilafranca i de dibuix i pintura al Centre Jujol

Quins objectius planteja als seus cursos d’art?
Parteixo dels fonaments del dibuix i, a través d’una metodologia d’una professora anglesa que es diu Betty Edwards, es potencia l’hemisferi dret per damunt de l’esquerre. Ella proposa desidentificar un símbol: normalment, quan veiem un dibuix la gent el classifica, i quan aquest dibuix el coŀloquem del revés només hi veiem línies. Amb els alumnes vam fer la prova i tots estaven més relaxats quan no identificaven el que veien, i fins i tot els quedava més bé el dibuix que havien fet del revés. També identifiquem el fons de la forma, aprenem a encaixar, proporcionar… Mitjançant els tres colors primaris i el blanc mirarem de fer una paleta àmplia i començarem a pintar.

En la pintura trenca alguns estereotips?
Proposo gran format i tècniques no gaire tradicionals. Passarem del dibuix preparatori a la cobertura amb diferents tipus de pintures; barreja i difuminat tractant l’obra a través de capes, control d’opacitat i de veladura per a la fusió.

A quines persones van adreçats els seus cursos?
Normalment els destino a gent de mitjana edat. Persones a qui sempre els ha agradat el dibuix però que no han tingut temps de dedicar-s’hi i tenen aquesta assignatura pendent.

PUBLICITAT

Els joves han perdut l’interès en la pintura?
Sempre hi ha gent a qui aquesta disciplina li ha agradat. El que passa és que amb la influència de les actuals tecnologies ha anat a la baixa, però diria que el dibuix no es perdrà mai i que cal tenir-lo com a base.

El dibuixant neix o es fa?
Hi ha diferents intel·ligències, logico-matemàtica, ligüística, visual i espacial, i hi ha persones amb certa predisposició. I i això ja ho veus de ben petits, tot i que considero que hi ha moltes estratègies per aprendre’n a qualsevol edat. De fet, un infant, pel tipus de traç que fa, ja pots intuir si té un tipus d’inteŀligència més espacial, o naturalista. Ara fa pocs dies vaig fer un taller creatiu amb infants de 3 a 5 anys, i n’hi havia que aparentment semblaven tenir més aptituds. Penso, però, que és dels 13 als 17 anys quan es desenvolupa més el dibuix en les persones. En el meu cas l’art em serveix per poder traspassar totes les coses que em van passant a la vida.

Des del 2009 vostè està estudiant la llengua xinesa per entendre el món des d’una altra perspectiva.
Va ser una època en què vaig acabar esgotada de la part artística. En aquell temps, el que s’aprenia a la Facultat de Belles Arts no encaixava amb el que demanava l’empresari. Per a mi va ser un punt d’inflexió en què vaig proposar-me fer un canvi de xip, i el món xinès i tot el que l’envolta en la seva creativitat em va despertar l’interès. M’agrada molt el taoisme i m’interessava la caŀligrafia, que és molt expressiva i que es comunica a través de les metàfores. En aquella època es va morir el meu pare i vaig deixar de crear durant un temps, fins que vaig tornar a tenir un estímul, i tot i d’altres adversitats del mateix nivell, no he deixat de transformar el meu relat personal a través de l’art i contemplar diferents possibilitats de viure la vida.

PUBLICITAT

El seu bagatge artístic gira al voltant de l’hiperrealisme?
Faig un estudi del real a través del dibuix amb retrats hiperrealistes pintats a l’oli, retrats en aerografia damunt d’un suport vestit en paper de bossetes de te, fins que a principis del 2014 començo a explorar les possibilitats del llenguatge del paper tot fent plecs. D’aquí esdevenen mandales de grans dimensions, indumentària i vestits de paper i escultures de vegades marines, de vegades oníriques i de vegades futuristes, amb osciŀlacions d’aire rococó.

Ha revolucionat les classes de Belles Arts al Casal de Vilafranca?
És un nom que al Casal apareix com a secció des de l’any 1950. Recordo que quan vaig començar em vaig trobar el cavallet, la tela i la pintura a l’oli. Vaig suggerir convertir-les en classes de dibuix i pintura i buscar molt més la paraula creativitat. Tinc d’alumne una de les persones que va iniciar la secció i que té 98 anys, però que és molt actiu. Podríem dir que l’he revolucionat una mica, perquè penso que hi ha moltes maneres d’expressar l’art. Actualment tinc set alumnes d’iniciació i una desena d’avançat.

També et pot interessar

Comentaris