“Els pares em van impregnar tot el seu coneixement i amor pel setè art”

Xavi Gonzàlez
22/08/2019 - 17:15h

Entrevistem la gerent del cinema Kubrick de Vilafranca amb motiu del 25è aniversari de la sala

Maria Olivella Ferran és vilafranquina llicendiada en Història de l’Art i ha respirat cinema per totes bandes. Filla de Francesc Olivella i Paquita Ferran, encara recorda com si fos ahir aquell 14 de juliol del 1983, quan es van inaugurar les dues sales del desaparegut cinema Bogart, un fet inèdit a Catalunya atès que la majoria de cines en tenien només una.De ben joveneta ajudava els seus pares els caps de setmana venent entrades, i és a partir del 2008 que passa a ser la cara visible. Dilluns 26, a les 19 hores, se celebra l’acte central de celebració dels 25 anys del cinema Kubrick de Vilafranca.

Quin resum faria d’aquests 25 anys del Kubrick Cinema?

Sobretot destacaria l’important canvi al sistema digital a partir del 2013 i la instal·lació del satèŀlit, l’any passat, per poder emetre esdeveniments en directe. Han estat dos impulsos molt importants. Abans el Kubrick era un cinema on només es passaven pel·lícules i el digital ens ha permès obrir-nos a fer altres coses. La nostra és una sala de població, cèntrica, amb un tracte molt familiar. S’ha posat una instal·lació de nivell molt alt, tecnològicament parlant. L’èxit ha estat aprendre a programar i, sobretot, conèixer el nostre públic i creure en el projecte.

Del 1994 al 2006 van conviure juntes les dues sales, Kubrick i Bogart. Eren altres èpoques?

Era molt diferent. Al tenir tres sales cada setmana teníem dues estrenes segures, i a la sala 2 del Bogart es feien molts cicles de directors com Truffaut, els germans Marx o Bertolucci, moltes en versió original. Recordo molt les sales plenes de gom a gom amb algunes estrenes, com Instinto Básico, Indiana Jones o La Guerra de las Galaxias. Anys enrere només hi havia aquest oci, que era anar al cinema.

A partir del 2010 el Kubrick Cinema també va patir la crisi?

Es va perdre aquell costum d’anar al cinema, i la pujada de l’IVA va fer molt mal. Per sort això ha canviat i hem tornat al 10% d’IVA cultural, i el públic ja no comenta que anar el cinema es car. Hi ha molta gent que s’ha acostumat novament a anar al cinema els caps de setmana. A més, avui dia hi ha “els dimecres de cine”, on l’entrada a 3,90€ i poden gaudir de l’estrena d’aquella setmana a aquest preu.

PUBLICITAT

El 2013 decideix fer un pas endavant deixant enrere el format de 35mm?

Dos anys abans les distribuïdores ja ens anaven advertint que el sistema analògic desapareixeria. Va representar un esforç molt gran, però era això o la desaparició. El canvi al sistema digital el vam fer al juny del 2013, i va ser abismal perquè ens va ajudar a créixer. Recordo el boom de la pel·lícula Avatar, que es va estrenar amb el nou sistema. La còpia del digital és completament exacta des del primer passi de projecció, en canvi, el 35mm (analògic) es podia ratllar amb el temps, i la qualitat no era la mateixa. Es podia tallar, s’havia de muntar i desmuntar… I ara tot t’arriba amb un simple disc dur que es carrega al servidor.

I el 2015 van renovar tot el pati de butaques.

Va coincidir amb el 20è aniversari, es van treure un parell de fileres per deixar més espai a la resta. El públic ens ho va agrair.

Creu que la sala ha resistit tots els embats també gràcies als diferents cicles que organitzen?

Ha estat una part important. Els Continguts Alternatius, des del 2015 amb ballets, òpera i concerts, van ser un impuls important. Des del setembre de l’any passat, amb la instal·lació del satèŀlit, ja podem emetre directes des de la Royal Opera de Londres, i aquesta temporada ho farem des del Gran Liceu. Les matinals infantils en català també funcionen molt, i el retorn dels clàssics manté un públic fidel.

Per quan les emissions esportives en directe?

És el tema que més costa, perquè hi ha els drets d’imatge entremig que encareixen molt el producte. Potser en un futur una final es podria fer, tot i que aquest futur va molt ràpid, i no sabem on anirem a parar. No tanco cap porta.

PUBLICITAT

Per què no va tirar endavant, el nou cinema de la Girada?

Es van presentar diversos projectes, ja que la idea era ampliar l’oferta cinematogràfica a Vilafranca. Aquests mai van encaixar ni es van acceptar per part del consistori vilafranquí i l’Associació Centre Vila. El cinema Bogart va tancar les portes el setembre del 2006, i vam estar amb litigis des del 2010. Em sento afortunada de continuar el projecte que van iniciar els meus pares.

Les crispetes són una font important per a les sales de cinema?

Tot ajuda. No es poden valorar les crispetes diferenciant-les de les entrades, ja que el resultat de tot va en funció de la pel·lícula que es programa.

Com veu el futur?

Tecnològicament encara avançarem més, el fitxer digital desapareixerà (disc dur) i tot funcionarà a través del satèl·lit.

També et pot interessar

Comentaris