“A la muntanya decidir que és ara o mai et pot salvar la vida”

19/07/2019 - 12:40h

Són les 9 del matí i la Núria ja està en marxa. Acaba de deixar els seus bessons al casal i marxa cap al Parlament de Catalunya. Des del maig que n’és diputada. A l’hemicicle la passió que hi posa és la mateixa que a la muntanya. A tot arreu s’hi deixa la pell.

Què significa l'”ara o mai” del títol del seu llibre?
A vegades, a la vida, s’han de prendre decisions ràpides o el temps passa. Jo m’hi he trobat moltes vegades a la muntanya. He hagut d’afrontar situacions en què m’he dit: si no et mous, aquí et quedes.

Me’n pot explicar alguna?
Estant a l’Himàlaia, a 7.800 metres d’altura, la meva vida va estar penjant d’un fil. O sortia de la tenda on era i marxava cap al camp base, o m’hi quedava. En aquesta ocasió va ser ara o mai.

Sempre ha pres la decisió correcta?
Sempre he pres les decisions per alguna cosa. Tot ho he triat perquè he pensat que hi havia prou motius per fer-ho. I la veritat és que m’ha anat bé. He tingut estrella. He tingut el poder d’elegir, i per mi això és el més important: tenir l’oportunitat de triar.

Ha triat bé, posant-se en política?
D’alguna manera o altra, tots en fem, de política. A mi se m’ha presentat l’oportunitat de fer-ho des del Parlament, i vull aprofitar l’ocasió per aportar-hi alguna cosa. Ara mateix estem en un moment delicat. Ens trobem en un gran impàs polític esperant unes sentències del Tribunal Suprem que probablement ens cauran com una llosa. Però hem de seguir creient i lluitant en allò que tans catalans tenim entre les mans. Tothom ha d’aportar el seu granet de sorra, i jo ho faré des del Parlament, i sota les sigles d’un partit polític que sempre m’ha generat plena confiança per avançar en clau de República que és ERC.

Li ha vingut una mica per sorpresa, això d’entrar al Parlament?
Totalment, la veritat és que no m’esperava. Vaig donar un cop de mà a les eleccions del 21D en llocs que no estaven de sortida, però la llista ha anat corrent. les coses han anat així. Ara aprofitaré aquesta posició per seguir el mandat de l’1 d’octubre que vam fer entre tots. Ara toca pencar i pencar, deixar-se la pell per allò que tan estimo.

La política l’obligarà a deixar de competir?
Espero que no. No crec que una cosa hagi d’anar deslligada de l’altra. La meva idea és seguir corrent de forma professional fins que el cos aguanti. Una cosa diferent és que els resultats siguin iguals que els que he tingut fins ara. Però tinc clar que encara que faci política, continuo sent la Núria Picas. Aquesta és la meva escència, que és muntanya i esport. I aquesta escència Núria Picas tinc clar que no la deixaré escapar perquè forma part de la meva identitat.

De moment, els resultats acompanyen. Acaba de tornar de Finlàndia, on ha guanyat una etapa de la NUTS Ylläs Pallas gairebé sense voler-ho.
El que m’ha passat a Finlàndia és una de les coses més surrealistes que he viscut mai. Hi vaig anar perquè em feia iŀlusió provar la cursa, no amb cap intenció de fer podi. Però em vaig trobar sisena al recorregut, i molt còmoda. Amb una bona gestió del recorregut vaig aconseguir acabar primera. Va ser tota una sorpresa.

L’edat és un hàndicap, a la muntanya?
L’edat acabarà sent un hàndicap, però de moment em respecta. El que no em respecta és una lesió que tinc al peu, que és el més em fa la guitza. Però el cos encara em demana competir. Mentre això sigui així, ho seguiré fent. A més, considero que l’experiència és un grau, en aquestes curses. I d’aquesta en tinc molta [riu].

Tot i això, però, imagino que encara passa mals moments, en cursa, i estones en què vol abandonar. He llegit que hi posa remei amb música. Què escolta?
Mira, a Finlàndia, em vaig posar música des de l’inici, perquè no ho veia gens clar. La música m’ajuda a no pensar i a deixar-me portar. I escolto una mica de tot. Soc molt fan del Bruce Springsteen, però també soc una mica lladre de cançons. Les escolto, m’agraden i me les poso.

El seu primer llibre es titulava ‘Córrer per ser lliure’. Vostè competeix per alliberar-se o per escapar-se d’alguna cosa?
A mi m’allibera molt. Vinc de família muntanyenca. M’hi sento còmoda i feliç, a la muntanya. I si, a més, aquesta experiència va lligada a l’esport, doncs encara millor. Això no vol dir, però, que faci servir la muntanya per allunyar-me de la gent. Soc molt social. Al Parlament, per exemple, hi estic molt tranquil·la, també.

És diputada, esportista d’elit i mare de bessons. Això sí que és una competició de fons.
Tinc molta més feina ara que estic al Parlament, però miro de combinar-ho i trobar l’equilibri. Intento passar molt de temps amb els meus fills, i la meva família em dona molt de suport. Fins ara ho podia lligar tot molt bé. Amb el Parlament la cosa s’ha complicat una mica, però la clau és saber-se organitzar.

També et pot interessar

Comentaris