“La catalana és una cultura de subsistència. Necessita recursos per pensar a llarg termini”

Eva López
18/07/2019 - 10:58h

La Generalitat va aprovar fa una setmana la renovació dels membres del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Feia temps que s’esperava el recanvi dels integrants del plenari, que feia temps que hi treballaven amb el mandat caducat. Entre els noms que han entrat a formar part d’aquest ens hi ha el de Salvador Casals, gerent del Casal de Vilafranca des del 2002.

Tot just fa quinze dies que la Generalitat va anunciar que renovava el ple del CoNCA. La renovació tocava, però es fa amb algun objectiu concret?
El CoNCA compleix una dècada aquest any. Durant aquest temps, hi ha hagut molts canvis, alguns una mica complicats. Aquest tocava, perquè tots els membres ja havien caducat el mandat, però entenc que s’ha fet amb una intenció clara: la de redefinir l’ens. Això és el que ens han traslladat des de la Conselleria.

I com ho pensen fer?
Observant el que s’ha fet fins ara, valorant la feina duta a terme i establint quina és la tasca que creiem que cal fer.

Una de les prioritats és que el CoNCA tingui més poder? Creu que hauria de poder atorgar subvencions culturals, com feia quan es va crear?
Aquest tema és el que va provocar la sortida de 10 dels 11 membres que integraven l’entitat el 2011. Aquell any va néixer l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), que és qui atorga les subvencions. A mi no em sembla malament que hi sigui, perquè crec que treballa amb criteris de concessió objectius. La nostra experiència de treball tant des del Casal com des de la Federació d’Ateneus ha estat molt positiva. Ara bé, sí que crec que és important que el CoNCA pugui fer recomanacions a l’OSIC.

Parlant de subvencions. La cultura va ser un dels sectors que més va patir amb la crisi. Noten que remunta?
La cultura té un dels pressupostos més baixos, si no el més baix, de la Generalitat de Catalunya. Seguim tenint mancances en diversos àmbits, com en equipaments, per exemple. No em sembla que això hagi canviat, tot i la millora econòmica. El sector cultural és un dels més resilients que hi ha. S’ha acabat acomodant als recursos que li arriben, però això ha fet que tinguem una cultura de subsistència.

PUBLICITAT

Què vol dir ‘cultura de subsistència’?
Que se’n surt prou bé del dia a dia, però és incapaç de fer projectes a llarg termini, perquè les subvencions a les quals opta no l’hi permeten. Les mateixes convocatòries de subvencions no faciliten projectes a llarg termini. Arriben de forma anual, i mai saps amb què comptaràs fins que no tens la seva resolució administrativa, i aquesta sempre arriba tard.

Vostè treballarà per canviar això?
Intentaré canviar les coses que penso que es poden millorar, i aquesta és una. Crec que hem de poder avançar amb una visió més europea de la feina, que permet dur a terme projectes de llarga durada, i la tasca que he fet des de l’associacionisme cultural hi pot ajudar.

És per la seva experiència dins aquest àmbit que l’han escollit per al ple del CoNCA?
Al CoNCA som un equip en què tothom ha destacat en algun àmbit. Quan el ple del consell es va reduir d’11 membres a 7, hi va haver sectors que segurament van apuntar que no se sentien representats. Això és el que hem d’evitar. Hem d’intentar que tothom se senti seu l’ens, pertanyin o no als sectors dels quals formem part el plenari.

Sembla que tenen una feinada per davant. Ja han començat a treballar?
Ens hem reunit una vegada, però d’una manera més aviat informal. El Parlament ens nomenarà de forma oficial aquesta setmana. Tot i això, tenim clar que hem de mantenir les coses que s’han fet fins ara, com els Premis Nacionals de Cultura, l’Informe Anual sobre la Cultura o les avaluacions estratègiques.

Amb l’informe sabran d’on han de partir.
S’ha de dir que el CoNCA ha fet una feinada immensa en les darreres memòries que ha presentat. La tasca analítica ha estat ingent.
Des del seu punt de vista, quin és l’estat de salut de la cultura catalana?
Segueix sent una cultura de subsistència. Necessita recursos. Però sobretot necessita impuls i establir visions a llarg termini.

Punts a favor?
La gran fortalesa que tenim, si parlem de la cultura popular, és la gran capacitat d’organitzar-se i de sortir-se’n. Hem après a treballar millor en xarxa, i a comunicar-nos d’una forma més directa amb la ciutadania. Ara bé, cada àmbit presenta la seva pròpia realitat.

Són mons culturals paraŀlels.
El cinema, la música, les arts audiovisuals… La principal mancança que tenen tots és que no estan interconnectats, i segurament eines com el CoNCA ens han de permetre tenir aquesta visió global.

Una altra de les mancances del sector és que a la gent li costa pagar per consumir cultura. Això és per manca d’educació en les arts?
Aquest binomi cultura-ensenyament segurament és un dels punts que s’ha de reforçar. Només cal veure els plans d’estudis i quin paper tenen les arts dins del currículum escolar. A més, si parlem de les activitats que es fan fora de l’escola, trobem que hi ha una segregació. Només hi poden accedir els que tenen recursos per fer-ho.

És complicat.
Quan la Clara Peya va rebre el Premi Nacional de Cultura va apuntar que estava recollint aquell guardó perquè la seva mare havia cregut en l’ensenyament musical, i la seva família s’havia pogut permetre pagar-li els estudis. Si no hagués estat així, el seu talent no s’hauria desenvolupat. Per tant, l’accés a la cultura té moltes implicacions i cal que les estudiem totes.
Malgrat tot, Catalunya és un país ric en cultura.

Ho és, i no només de la cultura que tots veiem, sinó que compta amb moltes formes d’expressió que sovint queden amagades.
Què vol dir?
Tinc la sensació que una gran part dels catalans viu en un sistema cultural reconegut per tots, però que n’hi ha d’altres sense sistemes culturals o amb sistemes que desconeixem. Al final, la cultura catalana és tot això. No només la defineix cert ADN i una tradició, sinó que és una cosa que es va transformant.

Estem carregats de prejudicis.
Hem de poder sortir de la visió preconcebuda que tots tenim. La meva forma de veure la cultura no és la mateixa que la dels meus fills. Ells consumeixen un altre tipus de cultura. Hem de tenir tothom en compte, i hem de poder veure que el món de la cultura és molt ampli.

També et pot interessar

Comentaris