MARTA

15/07/2019 - 12:36h

Mariona Rios

La Marta estava d’esquena a l’armari de tres portes la del mig del qual era un mirall. D’esquena i acotada amb el cul en pompa mirant-se de reüll els grans que tenia al cul. “De veritat?”, va remugar indignada. Amb dos dits i una posició d’equilibrista estranya s’intentava rebentar aquelles porcions de pell inflada tot fent contorsionismes. Va bufar, ja que l’operació no tenia gaires bons resultats. “No m’ho puc creure! Quan era adolescent em van començar a sortir grans al cul. Acné! Refotut acné a les galtes… del cul! La Joana sempre se’n reia i em deia: ‘Els grans, millor al cul que a la cara!’, ja que ella va estar molts anys amb la cara feta una illa volcànica, fent-se tractaments i hormonant-se. Sí, d’acord, els grans eren al cul i no era una part del cos que ensenyés normalment, però què passa quan tens disset anys i te’n vas al llit amb una persona que t’agrada? Doncs que et gires, et poses el llençol per sobre per dormir i camines d’esquena per anar al lavabo simulant que parles mirant als ulls i semblant un vassall de l’edat mitjana que no dona l’esquena al seu rei. Passa que et tornes loca buscant remeis casolans per internet perquè això desaparegui i que no ho sàpiga ningú i passa que quan en veus un que treu el cap… quan en veus un que treu el cap… ui… al ataaaaqueeee!!! La batalla comença amb la primera palpació: “Ui, quètinc aquí?”. Identificació immediata: “Un puto gra”. Es proposa quina serà la millor estratègia, quina serà la més efectiva i culminant perquè l’enemic no pugui contraatacar en cap batalla posterior. S’ha de tallar d’arrel, arrasar qualsevol prova de vida aliena. Enjupida de pell entre els dos dits índex, palpant on és la massa mare. Començar a pressionar, intuint el terreny, intuint si cal prémer més cap endins o més cap enfora i al moment precís: XAS! És com una correguda però sense orgasme, és l’expulsió del dimoni de dins del cos. Queda el mirall esquitxat d’un líquid blanc-grogós. La Marta somriu, senyal de victòria? No, encara no. Senyal que cal insistir una mica més fins a veure la goteta de sang. Sí, ara sí. Sospira alleujada després d’aquest autoexorcisme i preguntant-se quants anys més li durarà, això. Es veu a si mateixa, arrugada com una pansa, amb la pell caient-li buida per tot arreu, pengim-penjam i amb 90 anys intentant-se petar un gra del cul. Està bé, ja que si algun dia trobessin el seu cos entre molts cadàvers la podrien identificar fàcilment: “La Marta dels grans al cul”. Era el seu tret original i intransferible. Allò que la feia ser ella. Potser no estava tan malament, tenir grans al cul, després de tot. Va agafar un retolador de la bossa i darrere la porta del mirall de l’armari de l’habitació 44 va escriure: “Aquí ha ejaculat un gra de pus”.

També et pot interessar

Comentaris