Alba

27/06/2019 - 12:46h

Mariona Ríos

Per fi, sola. Per fi, els seus pares han decidit marxar a veure no sé quin coi de monument i han entès que els vint anys encara s’inclouen en l’adolescència i que l’Alba necessita intimitat. Un cop la porta tancada, s’hi espera darrere, dreta, escoltant com van a demanar l’ascensor, com hi entren, com en baixen. Fins i tot s’espera una mica més, no fos cas que s’haguessin deixat alguna cosa.

Un cop ja s’ha assegurat que té dues hores per a ella, corre cap al mòbil: revisa el whatsapp, revisa l’instagram, converses concloses, ningú l’ha de molestar i ningú espera res d’ella. Ha dit als seus pares que volia dormir. Cap d’ells s’ho ha cregut però han recordat que quan tenien vint anys i anaven de vacances (si és que s’ho podien permetre) també feien com ella i reclamaven espais privats. Modo avión. S’acosta a la finestra, on oneja amb aire tebi una cortina amb sanefes passada de moda. Abaixa la persiana, d’aquestes verdes, antigues, que s’enrotllen amb una corda i, deixant-la caure, la penombra envaeix l’habitació 44. És el seu moment. Agafa la tauleta, l’encén. Obra el navegador. Es mossega el llavi inferior, dubta. I si hi ha alguna manera de registrar-ho o algun tipus d’alarma i avisen als seus pares? I si surt reflectit en la factura final? És la pestanya de navegador ocult, on no queda res registrat a l’historial, tot i que l’Alba no és tonta i ja sap que google té més informació d’ella que els seus pares. L’impuls la domina, i tecleja el nom d’aquella pàgina que ja fa un parell d’anys que ha descobert. Sent excitació i a la vegada culpabilitat.

PUBLICITAT

No està bé mirar pornografia. A més, si alguna de les seves amigues ho sabés, es pensaria que està malament del cap, que té algun trauma d’abusos, que és el que es porta ara. La pornografia és masclista. Bé, potser no tota la que existeix al món, però la que hi ha en aquella pàgina també, fins i tot la lèsbica. L’Alba ja sap que allò no és la vida real, ha tingut alguna relació prou llarga amb els quatre anys que va deixar de ser verge i ha pogut experimentar i entendre el sexe de diferents maneres. Però hi ha alguna cosa morbosa en tot allò que li agrada, que fa que mai s’hagi plantejat deixar de fer-ho. Apareixen homes penetrant fortament a dones. L’Alba fa una ganyota: en això sent repulsió total, es planteja si a aquelles dones els agrada allò que estan fent, encara que sigui cobrant. Deuen sentir plaer? Apareix un vídeo de tres dones que aparentment fan ioga i de manera sobtada i sobreactuada es comencen a morrejar com si no hi hagués demà. Es llepen els pits, una els té operats i són raríssims, es llepen el cul, es succionen el clítoris d’una manera que a ella li faria mal i tot. Però se sent excitada a més no poder. Salta el vídeo a les parts més culminants, ja fa estona que té un dit a la pantalla i l’altre entre les cames. Ni dins les calces.

Dos minuts és suficient perquè l’Alba tingui un orgasme més o menys satisfactori. Llavors, un cop arribat al clímax, no pot sofrir veure ni un segon més d’aquells vídeos. Tanca totes les aplicacions, apaga la tauleta i s’estira al llit. De vegades quan acaba de masturbar-se així, es relaxa i s’adorm. De vegades, com avui, es queda pensant en dubtes que sempre tenen varies respostes: si s’excita tant veient dones, per què no és lesbiana? Per què sempre s’acaba enamorant d’homes? És heterosexual realment o és que viu dins d’un armari i fins que no tingui 40 anys no s’atrevirà a sortir-ne? O és que el porno on apareixen homes és tan violent que li provoca un rebuig absolut? És promoure aquest món de merda masclista masturbar-se amb el mateix que es masturben els homes masclistes? O és només una eina d’excitació? Només això? Tinc algun problema mental? es pregunta tot eixugant-se el flux vaginal amb un tovalló.

També et pot interessar

Comentaris