“Sóc escriptor perquè des de sempre he estat un bon lector; l’àvia em va induir a llegir molt”
Entrevista a Ramon Valls, escriptor de Bellvei i artífex del certamen literari Bellvei Negre.
Aquest escriptor de 72 anys de Bellvei és l’artífex de Bellvei Negre, el certamen literari que se celebra aquest 6 d’abril en aquest mateix poble del Baix Penedès i que va crear a partir del programa radiofònic del mateix nom a l’emissora Bellvei Ràdio, on Valls també realitza des de fa 6 temporades l’espai cultural “Alambí d’escriptors”. Ramon Valls és autor d’una dotzena de novel·les, l’última de les quals és “¿Complot Waterloo?” (Célebre Editorial), que tot i ser ficció està inspirada força en l’actual situació política que viu Catalunya en relació a Espanya. S’hi pot llegir el treball del mateix equip investigador dels Mossos d’Esquadra que apareix en la trilogia que aquest autor penedesenc va iniciar amb l’obra “Desde el lobo gris”, ha continuat amb “Conexión: la vidente” i culminarà amb l’encara inèdita “¿Talión es justicia?”.
Per què és escriptor?
Perquè des de petit sempre he estat un bon lector. La meva àvia ja ho era d’escriptora i em va induir a llegir molt. Tot i que he tingut molta feina com a aparellador, la crisi que va arribar fa deu anys em va deixar una mica tocat. Aleshores, el meu fill petit, al qual sempre li havia explicat contes i històries, em va dir per què no anava amb ell a un taller de narrativa. Allà vaig escriure la primera novel·la que em van publicar i em va picar el cuquet i, ja ho veus, vaig fent.
12 novel·les en 10 anys! Ja va començar a escriure gènere negre?
Sempre condiciono les novel·les a una paraula que em rondi pel cap. La primera era sobre el destí, perquè quan ets jove penses que la teva vida serà d’una manera i de cop hi ha un succés que et porta a girar cap a una altra direcció. De tot això anava la primera novel·la, que sí que era de gènere negre.
Posteriorment, l’ha anat cultivant aquest gènere?
He fet una mica de tot: una història d’amor, una novel·la juvenil, una d’humor sobre un detectiu d’estil Torrente i, esclar, gènere negre. Sempre que he escrit aquest tipus de novel·la ha estat, segurament, per explicar a la gent com és la societat de veritat. Tot allò que no vol veure perquè precisament per això és gènere negre, que és una novel·la social. I a més de novel·les, també he escrit una biografia paral·lela.
Què vol dir?
Vaig aprofitar que tenia un amic que em va cedir uns diaris escrits a mà pel seu pare durant la Guerra Civil. Vaig treballar-hi quatre anys i mentre ho feia vaig recordar una història que m’explicava el meu pare de la mateixa guerra. Vaig pensar que, possiblement, podia ser interessant parlar de dues històries personals de dos perdedors de la guerra, una de cada bàndol perquè la guerra la van guanyar uns, però tothom hi va perdre de veritat.
Tot i les incursions en altres gèneres literaris, per què es troba millor en el negre?
T’hi trobes més a gust perquè pots parlar de qualsevol cosa. És com una caixa on hi cap tot i, esclar, et ve molt de gust treballar.
Quin és el seu mètode de creació d’una obra?
Li haig de donar moltes voltes perquè planifico molt les coses. Quan tinc una idea a partir d’aquella paraula que et deia que em ronda pel cap, per exemple ‘furt’ per a la novel·la recent “Conexión: la vidente”, començo a desenvolupar el que pot ser el furt de la identitat de tot un poble o d’una persona i a partir d’aquí has de crear una història i uns personatges. En aquest cas costava, fins que vaig escoltar una anècdota sobre una vident que surt a la tele de matinada i que havia recomanat a una clienta que tenia problemes amb el seu home que li donés una poció perquè desaparegués de la seva vida. A partir d’aquest furt d’una personalitat vaig crear tota una història.
Vengui’m ‘¿Complot Waterloo?’ amb quatre paraules…
Imagina que l’instructor de la macrocausa contra l’independentisme català està sopant a Coma-ruga i ve un home i l’assassina. A partir d’aquí, hi estan implicats o no els independentistes? Un partit de dretes?…
Els noms d’alguns personatges s’assemblen molt a persones reals…
Sí, però, evidentment, tota la trama és ficció. Ara bé, hi ha un posicionament personal al darrere…
Ha copsat algunes primeres reaccions dels lectors?
Els sorprèn la pròpia història, que és molt curteta perquè tota la novel·la passa en una sola nit, i per com aprofito recursos de novel·les anteriors. A més, també m’han dit que els sorprèn la valentia que té la novel·la en si. Abans poso un pròleg per dir el que penso realment, perquè mai mataria ningú.
Per què va impulsar ‘Bellvei Negre’, certamen del qual n’és el comissari?
Va néixer d’una broma al programa ‘Alambí d’escriptors’, quan estava entrevistant José Vaccaro i em va dir que podríem organitzar a Bellvei un premi literari i vincular-lo amb els vins. Amb la directora de la ràdio, Gemma Urgell, i el periodista David Canto ens vam animar. Buscàvem tenir un esdeveniment literari de referència a la comarca. Fins i tot, el primer any vam intentar fer extensiu un segon premi que vam donar a alumnes d’instituts que escrivissin un relat. No sé perquè, però no vam tenir una bona recepció per part dels directors dels centres.
De què se sent més cofoi del III Bellvei Negre?
D’haver aconseguit que hi hagi gent que no va guanyar res l’any passat i que es torni a presentar.
