Carrers sense nom de dona

Laia Estragué

Vilafranca

Dies enrere, se’m va despertar la curiositat per buscar el nombre de carrers que tenen nom de dona en el meu municipi. Malauradament, el resultat és l’esperat. A Sant Llorenç d’Hortons hi ha catorze carrers que porten noms de persones que han format part de la cultura catalana o han tingut una menció destacada dins el poble: carrer Pompeu Fabra, carrer Pau Casals, carrer Pau Vila o carrer Santiago Rusiñol en són alguns.

Quants carrers porten nom de dona – sense tenir en compte els noms de les verges religioses que en són dues- ? UN!, el d’una antiga terratinent d’Hortons, carrer Montserrat Raventós. Segurament, aquesta desigualtat es pot observar en la majoria de pobles, viles i ciutats del territori. La manca d’informació i reconeixement cap a les dones que han aportat millores a la societat o que han tingut una trajectòria destacada en el transcurs del temps és una evidència. Ni als llibres d’història, ni als mitjans de comunicació se’n parla i, si es fa, és mínim.

Recuperar la memòria històrica és tan necessari com visibilitzar la distinció social de moltes dones, també d’aquelles que van lluitar des dels espais municipals, polítics, educatius i culturals. Amagar la figura de les dones que han deixat un llegat social rellevant és deixar d’explicar una part de la història. Cal homenatjar-les, ensenyar-les i comentar-les per poder ajudar a entendre el món, així com reclamar la seva presència en els espais públics dels nostres pobles.

És imprescindible posar en valor la funció de les mestres, camperoles, bugaderes, llevadores, cosidores, polítiques, escriptores o tantes altres dones que ens han regalat l’herència dels seus avenços. Cadascuna d’elles hauria d’estar en algun petit trosset de la nostra memòria, en algun racó dels nostres carrers o de les nostres places. Reivindiquem-les!