“El feeling entre el dissenyador gràfic i el client és bàsic. I això no es pot trobar a Internet”
La Maria Jesús Azor és vilafranquina. Fa gairebé dues dècades que es dedica al disseny gràfic, i encara que no ho sapigueu, molts dels que llegiu aquesta entrevista segur que durant aquest any tindreu una de les seves obres penjades a la paret o a sobre la taula. Ella, juntament amb el Jordi Arnau -amb qui comparteix l’estudi Azor Creatius Gràfics-, és qui ha dissenyat el calendari de Mas Albornà, que enguany compta amb fotografies del també vilafranquí Toni Galitó. D’aquesta experiència, la Maria Jesús només repeteix que ha estat excel·lent. I això es nota en un calendari que té l’actor Quim Masferrer com a fil conductor, i que destil·la bon humor per tots costats.
Com va rebre la proposta de fer el calendari de Mas Albornà?
Quan ens ho van comentar, ho vam trobar una idea genial. Crec que és magnífic poder col·laborar d’una manera o altra en projectes d’aquest tipus, perquè són una bona eina per difondre la tasca que fan les entitats com Mas Albornà. Ajuden a normalitzar el dia a dia dels seus usuaris, i que nosaltres els veiem com a iguals. Moltes vegades pensem que la gent amb diversitat funcional és diferent i no és així. Quan hi tens contacte t’adones que ambdues realitats són similars.
Mas Albornà és una entitat que treballa molt al Penedès, però que potser els ciutadans no coneixem prou.
Jo sabia que existia i en coneixia algunes coses, però és cert que aquesta feina m’ha permès endinsar-me en les entranyes de l’associació i adonar-me que fan una feina magnífica. És una entitat que està formada per moltes peces, molt diverses, i cada un dels seus usuaris té cabuda en una d’elles.
Com ha estat treballar amb els usuaris de l’entitat?
Molt enriquidor. Molt. I molt fàcil. La bona sintonia que hi ha hagut entre totes les persones que hem fet el calendari del 2019 ha estat enorme. Des de les persones que l’hem dissenyat fins al Toni Galitó, que ha fet les fotos, passant pels usuaris i també l’actor que enguany ha estat protagonista, el Quim Masferrer.
És un home que impacta.
Sí. Sovint pensem que les persones que surten a la televisió i que són coneguts arreu tindran una actitud un xic esquerpa. Però en el cas del Quim és tot el contrari. És una persona molt pròxima. Ha donat totes les facilitats a la feina i ha tingut un tracte excel·lent amb tothom. Ell ha estat també responsable de la bona sintonia que ha regnat durant la feina.
Com es fa el calendari de Mas Albornà?
Ha estat una tasca conjunta. Amb el Toni Galitó i alguns membres de Mas Albornà vam localitzar els espais on volíem ubicar les imatges i després vam fer la sessió de fotos, amb la idea que n’hi hagués de totes les àrees que treballa l’entitat. Totes les vam fer en un dia. Després de triar les 12 instantànies, el Jordi i jo vam fer el disseny del calendari.
De quina idea partíeu quan el vau començar a dissenyar?
El que volíem, bàsicament, és que fos una feina molt funcional. Volíem elaborar un calendari útil, amb un destacat sentit pràctic.
Jo el trobo molt divertit.
Amb el protagonista que tenim, no podia ser d’una altra manera. No podíem crear un calendari solemne, perquè el Quim Masferrer aporta molta frescor i espontaneïtat. Això és el que hem volgut transmetre, a més de fer una clara referència a Mas Albornà amb el color que hem usat, que és el mateix del logotip de l’entitat. Crèiem que això era important aquest any que Mas Albornà fa 50 anys.
Després de dotze edicions del calendari, és difícil fer una proposta diferent?
Hem de partir de la base que no deixa de ser un calendari. Però hem intentat trobar la manera que fos diferent als que s’han fet fins ara. No ens hem deixat contaminar pels anteriors treballs, tot i que els hem tingut en compte per intentar fer una cosa original.
Ara que parla de no contaminar-se… En un moment en què a Internet es troba tot, i tots podem fer de dissenyadors a casa, és difícil la seva feina?
Internet és una bona eina per obtenir informació. Nosaltres la fem servir molt per documentar-nos. Però hi ha una cosa que Internet no pot fer, que és plasmar l’essència d’allò que el client et demana. A nosaltres ens passa. Molta gent ens diu “has captat perfectament la idea d’allò que volia”. Aquest ‘feeling’ entre el dissenyador i el client és bàsic, per mi.
Tot i això, creu que les feines creatives estan amenaçades per l’accés a la xarxa?
Per sort, hi ha molta gent que sap valorar la feina que fem els professionals. També és veritat que n’hi ha molts que volen duros a quatre pessetes, però hem d’aprendre a conviure amb això. I sobretot els professionals de les feines més creatives ens hem de fer valorar. Sense això, sí que ho tindrem magre.
