“Em queien les llàgrimes a Terrassa quan vaig veure que la nostra td9fm la feien uns altres”

Francesc Moreno "Melilla"
Francesc Moreno “Melilla”
Judit Benages
14/12/2018 - 20:00h

Francesc Moreno ‘Melilla’ va entrar als Castellers de Vilafranca de ben jove, el 1957. Abans, s’havia iniciat a la Colla Vella dels Xiquets de Valls i als Minyons de l’Arboç. Als verds va formar part del tronc durant molts anys i va acabar sent cap de colla del 1995 al 2003. Amb un canvi de mentalitat basat en el treball, l’esforç i la superació va aconseguir situar els verds –amb els quals va recuperar castells oblidats i va dur a terme noves construccions– al capdamunt del món casteller.

Com porta això de ser qui va portar els verds a dalt de tot?
Jo en tenia moltes ganes, però destaco sempre la feina feta anteriorment pels cap de colla que van anar fent gran la colla, com ara, per exemple, l’any 1985, el Mènech, amb qui es va descarregar el 5d8. Evidentment, jo no vaig fer la feina sol, i els predecessors són tant o més importants que jo. A mi sempre m’ha agradat fer colla, no posar nom d’uns i altres als castells. El que més iŀlusió em fa és veure tota la colla contenta.

Aquella època va obrir la porta als castells de 9.
Exacte. El 1987 vam carregar els primers 3 i 4d9f, i el 1989 vam descarregar el 3d9f per primera vegada i el 1990, el 4d9f. Això ens va convertir en una colla ja de primera línia.

Sé que té un especial record de la td9fm.
Sí. El nostre primer intent va ser el 1989, però no la vam aconseguir fins al cap de 6 anys. No la vam saber fer tot i ser-ne els creadors.

De fet, la van carregar per primer cop els Minyons de Terrassa el 1993.
Sí, i encara recordo ara les llàgrimes que em queien quan ho vaig veure. Vaig anar a plaça i vaig plorar de valent quan vaig veure que la nostra td9fm la feien uns altres…

Es diu de vostè que va canviar la mentalitat de la colla i la va portar al sostre del món casteller. Quins canvis va fer?
Des de l’any 1964 que sempre havia estat a l’equip tècnic i, per tant, coneixia molt bé la colla, tant els defectes com les virtuts. Quan vaig entrar-hi com a cap vaig saber que el primer que calia treballar als Castellers de Vilafranca era l’autoestima.

“Estic convençut que cap castell és impossible. Segur que s’anirà més amunt”

Què vol dir? La colla no creia en el seu potencial?
No gaire. Els faltava fe en ells mateixos, i vaig intentar inculcar-los això. Aleshores es van començar a fer castells que mai hauríem ni somiat. Cal destacar que jo tenia un bon equip, no estava sol, i tot ho feia amb el Ramonet, que era com el meu padrí casteller. Recordo que treballava molt de quarts i quints en amunt, me’ls emportava a tot arreu i treballàvem moltes hores.

Se’ls emportava a tot arreu?
Sí, com ara a pescar! I allà fèiem una mica d’assaig. Ens ho passàvem bé i, al mateix temps, perfeccionàvem les tècniques de castells. Tenia una canalla molt mentalitzada i que treballava molt, però amb molts moments d’oci. Pensa que fins i tot teníem un grup que feia repàs a la canalla a Cal Figarot, i així podien fer castells, però també estudiar. I aleshores, tots contents. Teníem una base de castells de 9, però la nostra ambició era ser una colla millor.

El seu equip va recuperar el pilar de 8fm i va estrenar el 4d9fa, per exemple.
Sí. Ens va fer molta iŀlusió, recuperar el pilar. I del 4d9fa recordo que ens el vam plantejar tot just després de fer el primer 4d8a a Gelida. La gent ens deia que estàvem bojos…

I ho estaven?
Bojos no ho crec, però vam revolucionar el món casteller, això sí. Sempre tenint en compte que la Colla Vella és una gran colla i sempre la tindràs pressionant…

Què ha canviat, principalment, del món dels castells en aquests 70 anys?
Per mi, és imprescindible valorar l’entrada de les dones. Va ser un canvi enorme perquè va significar treure 20 quilos de pes al castell i, a més, la canalla també ara és més lleugera. En realitat, de quarts o quints en amunt, els castells ara pesen molt menys que abans, i si traguéssim les dones no faríem cap d’aquests grans castells. Els donen una estabilitat molt gran amb molt menys pes.

En quina mesura han canviat els assaigs?
Es treballa moltíssim, i és el que toca. Però jo crec que s’haurien d’adaptar més als horaris laborals i familiars.

Què vol dir? Començar més tard?
No ben bé. M’explico: amb la canalla pots començar a treballar a les vuit del vespre, però potser hi ha algú de tronc que no et pot arribar fins a les deu perquè té una feina i una família per atendre. Doncs jo crec que no es pot deixar fora aquesta persona per aquest motiu. Crec que s’ha d’entendre més que la gent té feina i família.

Com ha vist aquesta temporada?
S’han fet bones actuacions, però no hem fet els castells més grans, és clar. Hem tingut molts problemes amb la canalla i l’equip tècnic s’ha hagut d’anar adaptant. És clar que amb els enxanetes titulars hauríem fet millor paper, però s’ha fet el que s’ha pogut. I jo crec que no es pot recriminar mai el fet de perdre un Concurs de Castells. Jo també en vaig perdre un!

Abans tenia més o menys castellers per escollir?
Crec que s’ha de repartir millor el tronc, perquè hi ha gent que puja a tot, i això cansa. Jo no tenia tantes cartes, però les que tenia les aprofitava, perquè si algú no venia per algun motiu, jo anava a casa seva a buscar-lo i a preguntar per què no venia. Considero que això és fer gran la colla perquè, si no, el que fas és empetitir-la. S’ha de parlar amb tothom i veure què es fa malament i, sobretot, interessar-se per la gent que no ve. Perquè potser has fet alguna cosa que a aquella persona no li ha semblat adequada.

Quin és el futur dels castells?
Jo crec que la colla que estarà al capdavant serà la que faci castells de 10 i també sense folre, combinant les dues coses. Però s’han d’anar treballant des de bon principi de la temporada, no a última hora. També es parla del 9d9f i del 3d9sf, que espero que siguem nosaltres els primers a fer-lo. Per mi, res és impossible.

Ni els castells d’onze?
No. Jo no crec que els vegi, però es faran castells d’onze i de dotze. S’anirà més amunt, segur.

 

Setanta anys dels Castellers de Vilafranca

També et pot interessar

Un comentari a ““Em queien les llàgrimes a Terrassa quan vaig veure que la nostra td9fm la feien uns altres””

Comentaris