La “gota malaia” de la vegueria
Cati Morell
Vilafranca
Aquesta setmana, un grup de representant del teixit associatiu, econòmic, i cultural del Penedès es van donar cita al Parlament de Catalunya per defensar, davant de tots els grups parlamentaris, la idoneïtat que la vegueria del Penedès sigui una realitat el més aviat possible. De moment, el tràmit avança per la via d’urgència (ja ha quedat a les portes massa vegades). Tots van defensar, no només la lògica de la vegueria, sinó també les accions conjuntes que ja fan les comarques implicades: Garraf, Alt i Baix Penedès, i Anoia. Així, l’Eix Diagonal, o la Mancomunitat Penedès Garraf són petites proves de la voluntat de la gent del Penedès (entès com a Gran Penedès) d’entendre’s, de col•laborar i d’aprofitar tot el seu potencial per millorar el posicionament de la zona.
El potencial d’aquestes quatre comarques en turisme de costa i turisme d’interior, en la indústria, o en l’agricultura i el sector alimentari, no té discussió possible. El fet que la línia divisòria provincial hagi estat, durant anys, un entrebanc a l’hora de posar en marxa iniciatives que, en alguns casos han quedat en un calaix, ja no es pot permetre més. Després de la crisi econòmica que ha passat pel Baix Penedès com un tifó, sembla que la Diputació de Barcelona i la Diputació de Tarragona s’han posat les piles per deixar que algunes iniciatives puguin superar els límits provincials. Aquesta línia és antinatural i no fa més que entorpir el funcionament coherent de les coses.
Ara sembla que hi ha una majoria parlamentària que està d’acord a incloure la vegueria del Penedès dins la llei de vegueries que encara s’ha de començar a desplegar. Els partits que no donen suport a la iniciativa (C’s i PP) estan en contra de la divisió territorial per vegueries. Consideren que és una divisió antiga i que no dóna resposta a les necessitats actuals de Catalunya. És cert que el concepte de la vegueria és més antic que el de la província. Aquest últim ens va arribar amb la dictadura franquista i, des d’aleshores, ningú no l’ha revisat. En canvi, les vegueries van ser utilitzades per ordenar el territori des del segle XII fins al XVIII, amb totes les modificacions que es van considerar oportunes en funció de les necessitats de cada moment. I això, precisament, és el que reclama el Penedès: una divisió territorial que respongui a les necessitats i al context del moment.
Si tot va bé, en els pròxims mesos el Penedès formarà part del paquet de vegueries de Catalunya. I serà així gràcies a la insistència d’un grup de persones que no s’han donat per vençudes i que han estat i són “la gota malaia” que pronostica el canvi.
