Els vividors del conflicte…
Fonxo Blanc
Vilafranca
D’entrada tots estarem d’acord que s’escau una feina, amb títol universitari sempre exhibit diploma al despatx, que viu del conflicte. Són els advocats. I per a ells des del món clàssic que tenim un nom, el de “sofistes”, perquè se les han d’empescar per defensar sempre el client, al marge d’evidències i testimonis. Els advocats viuen dels conflictes, però no en són exactament uns vividors.
Els vividors del conflicte que tant ens amarga a uns, indigna altres i engresca tants addictes són precisament tant Rajoy com Mas. I l’escola clàssica que els retrata és la dels cínics…
Quan ens estranyem que no negociïn, que tensin; que sembla increïble que dos conservadors juguin amb l’estabilitat que lleva confiança als sacrosants mercats, inversors i empreses productives no tenim prou lucidesa per adonar-nos que el manteniment del conflicte és la seva assegurança de vida; la seva, la dels seus cortesans i de les elits extractives annexes…
Que Rajoy i Mas, o Mas i Rajoy, hagin esdevingut cínics vividors de la cronificació del conflicte ha estat exposat per dos personatges avesats a haver-se-les amb les contradiccions i malícies de les humanes ànimes; un escriptor com Eduardo Mendoza i el més poeta cru, trist, meravellós dels cantautors Joan Manuel Serrat.
Vam llegir de Mendoza: “Un conflicte aglutina opinions, esborra diferències”. Tesi que explica la constitució dels Junts pel Sí, on Mas emboscat al quart lloc no hagut d’anar a cap debat electoral on retre comptes quan el punxessin els opositors. I continua: “(Un conflicte) distreu dels problemes pràctics reals i permet al dirigent de torn demostrar una fermesa davant l’enemic exterior que compensa la seva debilitat a l’hora de sancionar les irregularitats que existeixen a casa seva”… En el cas de Rajoy en versió legalista enrocat; en el cas de Mas en versió fatxenda eloqüent…
Paraules d’amor a la lucidesa de Serrat: “Els governs d’Espanya i de Catalunya fan servir el conflicte com una cortina de fum; que alimenta la discussió diària, mentre tota la resta va circulant com una aigua subterrània”. No són governs sotmesos a escrutini…
La traducció política electoral de la cronificació cínica del conflicte ha estat advertida al seu bloc pel politòleg Oriol Bertomeus. Comparant les nacionals catalanes amb les generals quantifica l’aportació d’electorat catalanista al PSC, gruix d’escons socialistes diferencial per guanyar el PP. Per tant el PP ha de bloquejar aquest vot; sociatargent (general/nacional) mantenint els greuges que justifiquin l’independentisme. El PP fabrica intencionadament independentistes per restar-nos escons al PSC… I Mas ben emboscat… eternitzant-se…
