LA Vida [Today]

Pep Roig

Al món hi ha coses que perduren des dels temps dels temps: la fanfarroneria dels francesos, el caïnisme dels catalans o la indiferència dels vilafranquins per Sant Sadurní d’Anoia. Vaig comprovar-ho quan, una nit de Fires i Festes, vaig presenciar la insòlita picabaralla entre modernistes i noucentistes durant un concert al Parc de la Rambla de la capital del cava. La tensió va originar-se després que un grup de joves vilafranquins de casa bona que venien de sopar s’apropessin al concert tot lamentant el tuf decadentista i simbolista de les cançons que sonaven; entre ells, un anava recitant en veu alta un sonet amb rima assonant i un altre duia una samarreta on es llegia “IN GUERAU DE LIOST WE TRUST”, detall del qual van mofar-se alguns modernistes locals o de pobles de la comarca que, vestits de negre i amb barba, s’aplegaven al voltant de la barra. Els ànims van caldejar-se quan un vilafranquí va demanar una copa de vi i el modernista de la barra li va dir que, tal com deien els rètols, només tenien cervesa. “Posa-me’n una, doncs, no ho havia llegit. Ja ho saps, l’error és múltiple però la veritat només una, com deia Eugeni d’Ors”. La cita va desencadenar una batalla de retrets mutus en què els noucentistes defensaven la racionalitat, la mesura i l’ordre aplicats a les arts mentre que els altres, en canvi, en promulgaven el subjectivisme extrem, la bucolització del món rural o el regeneracionisme social. La guspira definitiva va encendre’s, però, quan una noia d’Ordal amb una samarreta commemorativa del 125è aniversari de la primera Festa Modernista de Sitges va explicar, tot d’una, que el dia abans s’havia mocat amb les pàgines de La paraula en el vent, de Josep Carner, provocació a la qual un vilafranquí va respondre afirmant que a casa seva Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater ajudava a equilibrar la pota d’un sofà que balla. Fora la plaça les batusses van originar una baralla que va acabar amb sis ferits lleus, una pila de detinguts i un noucentista ferit d’arma blanca amb la paraula “IBSEN” inscrita amb navalla a la pell del clatell. Sorprès, vaig marxar cap a casa i l’endemà vaig decidir explicar els fets tal com els heu llegit, modificant-los amb tantes invencions com les que mostren els mitjans de comunicació que dia rere dia ens manipulen. Perquè si a ells la mentida és qui els brinda el control, a nosaltres és l’humor qui ens farà lliures.