SociatERGETEM o sociatargentem!!

A mitjans dels vuitanta, si no o no fa, vaig empescar-me el terme “sociatargent”. Amb la ben intencionada idea que deixéssim de dividir-nos en les dues ribes de cada banda del torrent, des de les quals ens esbarrallàvem a pedrades; com en les pitjors pulsions primàries de rivalitats entre canalla veïna.

Sociatargència, tota una bona voluntat de cultura política compartida.

Per a un projecte que ara ja té un nom prou vindicat: model social europeu; el que en lloc de ribes esbarrallant-se s’expressa en dos rems vogant en la mateixa ruta, de drets socials i deures fiscals: el rem socialcristià i el socialdemòcrata. Els neoliberals hi vindrien a ser els taurons que ens envesteixen i ens volen menar, en el cas català, al naufragi als penya-segats d’Ítaca…

La sociatargència es plasmà en la darrera legislatura, la més curta de Felipe amb Serra de segon, quan sense aquelles tres majories absolutes seguides (tantes com les de Pujol) es van esvair reclamant suport parlamentaris externs. CiU ens el donà i els peixos al cove es van dir 15% de l’IRPF per a les finances de la Generalitat, mossos d’esquadra com a únics a agents del tràfic, etc. Al Parlament recordo que Dani Font (PSC) pactà el mapa sanitari de la Generalitat. Cito només de memòria, que en tinc molta però prou selectiva…

A la Vila mai no hem tingut sociatargències sinó sociatERGÈNCIES. Perquè s’ha escaigut amb majoria de CiU i, doncs, amb alcaldia de CDC. Per tant, en el nom compost / fusió, la part predominant es mereix majúscules i aportar la  “E” que perd la “a” del PSC. El nom adoptat per l’estàndard periodístic penso que no té ni l’eufonia / musicalitat ni la ironia del meu terme; que té en Raimon Gusi, un dels fans i pioners practicants, quan com a president del Consell Comarcal no parava de consensuar amb el portanveu del PSC, el  director de l’Eugeni Antoni Resta. “Sociat-” aporta el que dóna “socio-”. I la ironia en aquest cas té tota la seva profunditat. En la filosofia de Xènius / Eugeni d’Ors els contraris són indestriables i esdevenen els dos focus ( F, -F) de les el·lipses; les figures que descriuen les trajectòries de vides, polítiques i el que calgui. La figura del cercle, d’un sol centre, ens aboca al sectarisme. La de l’el·lipse ens reflecteix en les nostres contradiccions: tan constructives!

SociatERGÈNCIA als ajuntaments de les Viles del Gran Penedès (VFP , VNG), a Figueres, a Tàrrega; a la Diputació de BCN, al nostre Consell Comarcal.

Espero que aviat a la plaça Vella del Vendrell s’escaigui un Govern sociatargent (amb Martí Carnicer ja a l’alcaldia), tal i com els registres castellers dels amfitrions ja prefiguren. El balcó de l’àgora més castellera pot celebrar les aletes de dos castells de Déu fm, aquest sant Fèlix, perquè “Vilafranca és el segon Ajuntament de la província de BCN de més de 20 mil habitants que destina més diners a benestar social” mercès als trenats governs de CiU&PSC

La fòrmula, quins plats de canelons de FM!: “seguretat per donar una visió a llarg termini, avançar en els temes ràpidament”(Pere Regull a Judit Benages)