Virus amb carrera

alt
13/02/2013 - 09:59h

Joan Pinyol

Professor de l’INS Milà i Fontanals i Escriptor
www.joanpinyol.net

Amb regust de catània.

La Miquela treballa en un institut de Vilafranca des de fa una bona colla d’anys. I no és per herència còmoda d’un empresari ricatxó del ram de les branques. Tampoc ho deu a cap avantpassat especulador ni a cap banquer enriquit com els que ara salven els governs després de cobrar-se, durant anys i a preu d’or, els caramelets de l’oficina i les il•lusions de la classe mitjana. No, la Miquela treballa en un institut públic perquè un dia sa mare, una santa dona que es passà més de mitja vida treballant, li va brindar l’oportunitat d’estudiar i ella la correspongué amb un senyor desgast de colzes mentre les seves amigues radiografiaven les gràcies dels nois de la seva generació al Sweet Dreamer de l’època. Batxillerat, universitat, postgrau, oposicions a professora d’ensenyament secundari i després a catedràtica. Tot un luxe per a una nena que de petita jugava a fer classes davant d’alumnes inexistents amb ràtios altíssimes. Ara fa més de vint anys que té de debò tant els alumnes com les ràtios i continua jugant ben de gust.

Els companys de centre ni l’admiren ni la menystenen, només la suporten, com toca fer amb tothom. I és que cadascú té les seves maneres, bones i no tan bones. I qui ho negui, que llenci ara mateix la primera manera! Per al seu alumnat també és una docent més. Amb manies, dies de mirada trista i altres en què encomana una alegria especial. D’ella han après que només cal aprendre el que de debò els enriquirà l’ànima i que la resta són rituals que es repeteixen, amb més o menys encert, des de fa moltes generacions. I no estan per més filosofies! El seu alumnat no, però a ella des de fa temps la realitat la vol convèncer que, sota la marea negra de la Crisi en majúscules que, dia sí dia també, escaliva l’ànim de les persones, hi ha poderosos que no escatimen esforços per empobrir l’escola i la sanitat públiques, per minimitzar a la màxima expressió la seva lloable funció social, tot plegat en el camí d’una progressiva privatització d’aquests serveis que algun dia tornarà a enriquir només a uns quants. Però la Miquela es resisteix a creure-ho mentre li laminen el sou i fan fonedissos els recursos econòmics perquè l’institut on treballa pugui continuar garantint una mínima gràcia acadèmica. Ja no hi ha diners per atendre els casos més extrems de la diversitat social que s’asseu cada dia a les cadires verdes. Centenars de companys de feina es retroben a les llistes de l’atur i a les copisteries per reproduir a l’engròs uns currículums que s’amunteguen als despatxos de les direccions dels centres privats. Ara ha de fer més hores de classe i en té menys per preparar-les i ha de cobrir les absències dels companys perquè l’administració triga més de nou dies a fer efectives les substitucions. I continua al peu del canó amb la il•lusió del primer dia que es va embarcar en aquesta feliç batalla. Però la carn és dèbil i el sobreesforç li cobra un peatge físic. I un dia es lleva marejada i vomita tot menys la certesa que no té ni forces per alçar-se del llit. Vint-i-quatre hores després no percep cap millora i com que no hi ha ni menjar ni líquid que no acabi traient immediatament per dalt o per baix se sent molt afeblida. I truca al centre per dir que faltarà un segon dia. I a l’institut li fan saber que, en aplicació de la modificació del Registre d’absències del personal que imparteix ensenyaments depenent de la Generalitat de Catalunya, només li poden justificar un dia de falta a partir del qual ha d’agafar una baixa mèdica que li suposarà una reducció substancial de sou.

Com que va justeta d’ingressos per arribar a final de mes, la Miquela no es pot permetre faltar ni un dia i l’endemà a classe té 36 alumnes i 38 de febre. Els companys agraeixen no haver-la de substituir durant deu dies, el centre s’estalvia un problema més però aquesta heroïcitat física té un preu. L’endemà passat quinze alumnes de la Miquela es queden al llit, malalts, vomitius, sense cap força per aprendre res durant més d’una setmana.

També et pot interessar

Comentaris