Vaga de missa

César Martín

La carta del rector de l’Arboç, mossèn Ricard Cabré, sobre la posició que hauria d’adoptar l’Església Catòlica envers la vaga general del 29 de setembre, ha aixecat una certa polseguera. En general, els comentaris reflecteixen les diferents visions que hi ha a la societat sobre el paper de l’Església i, en funció d’elles, discrepen del parer del rector o el comparteixen.

L’Església ha estat sempre una institució enormement plural. La mateixa figura de Déu resulta dibuixada amb trets ben diferents en l’Antic Testament i en el Nou. I els quatre evangelistes, quan narren la vida de Jesús, ho fan també des de perspectives diverses.

El primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, proclama un fet revolucionari: totes les persones hem estat fetes a imatge de Déu. D’aquesta idea es dedueix necessàriament la radical dignitat de la vida humana i la no menys radical igualtat de tots els homes. El Renaixement primer i la Il•lustració després no van fer res més que secularitzar aquesta idea jueva i cristiana que és la base de la tolerància, de la democràcia i dels drets humans.

Per tot plegat no va sorprendre’m que el rector de l’Arboç censurés les propostes governamentals de reforma laboral i es manifestés rotundament a favor de la vaga general. Mossèn Cabré té tot el dret, com a ciutadà i com a capellà, a dir la seva. El que em va cridar l’atenció, però, va ser una part de la seva carta, aquella en què proposa com haurien de comportar-se concretament els capellans davant la vaga: “també els bisbes i els mossens ens hi hauríem d’adherir, deixant de celebrar missa aquell dia”.

Crec que la frase conté unes idees difícils d’acceptar per als creients i fins i tot per als que no ho som però respectem la fe cristiana.

Sempre he entès que la pluralitat de l’Església es construeix sobre el tronc comú del credo. El credo és, a un temps, una oració i el catàleg dels mínims que ha d’acceptar una persona per poder-se dir catòlica. Dins del credo encara podríem destacar uns pilars més bàsics, a partir dels quals es construeix la fe cristiana: la creença que Crist és Déu, que es va encarnar i va venir al món per salvar-nos i que va ressuscitar d’entre els morts.

La missa es considera el centre de la litúrgia perquè, se’ns diu, s’hi renova el sacrifici de la mort i resurrecció de Crist i se celebra la seva presència entre els homes sota la forma del pa i el vi, per mitjà de l’eucaristia.

Acceptar l’argumentació del rector, però, implica admetre dues idees que no s’avenen gaire amb els valors que constitueixen l’essència del catolicisme. La primera, que oficiar la missa és un “treball”, una feina com una altra qualsevulla, que els capellans fan com els mecànics arreglen cotxes o els administratius omplen papers. I la segona, que el valor d’aquest “treball” i el de les opinions personals dels capellans són uns valors superiors als de la missa i poden portar a no celebrar-la.

Dit d’una altra manera, si en opinió de mossèn Cabré una vaga, per legítima que sigui, justifica deixar de celebrar missa és que la missa deu valer ben poca cosa.