Apunts per a la creació de lectors

13/09/2010 - 08:01h

Pere Martí i Bertran

Parlar amb menys d’una pàgina de les mancances i defectes de l’ensenyament de la lectura i l’escriptura als centres educatius i de possibles propostes de com fomentar el plaer per la lectura i l’escriptura em semblaria un agosarament fora de mida, sobretot tenint en compte tot el que n’han dit i escrit especialistes com Teresa Colomer, Anne-Marie Chartier, Montserrat Fons, Emili Teixidor, etc. Tampoc no voldria repetir, tot i que ho considero important en l’aprenentatge de la lectoescriptura, el que vaig dir des d’aquestes mateixes pàgines en un article titulat “Per què llegeixo?” (vegeu El 3 de Vuit, 14-11-08, p. 19.). I tampoc no voldria caure a fer una valoració-plany més dels informes PISA, que tan malament ens deixen en aquest punt i en d’altres. Per això em limitaré a apuntar un parell d’idees, que potser alguns considerareu tan òbvies que direu que me les podia haver estalviat i tot, si és així, dispenseu, que deien els avis.

En primer lloc hem de refermar, i no dubtar-ne, el paper fonamental de l’escola en la creació de lectors, i en segon lloc no hem de pretendre fer la feina en solitari i hem d’implicar-hi les famílies.

Que l’escola ha tingut, té i tindrà un paper fonamental en la creació d’hàbits lectors ho han constatat tots els estudis sobre el tema, fins al punt d’assenyalar que és un dels únics factors que poden capgirar les perspectives negatives d’algunes constants socials que estigmatitzen una part de l’alumnat. Ara bé, els mateixos estudis destaquen que l’escola ha de disposar de mitjans per poder-ho dur a terme, per sortir-se’n. Això vol dir, per exemple, que una mestra de P5 o de Primer Cicle de Primària no pot tenir a tota hora vint-i-set alumnes a l’aula, com està passant massa sovint. O també vol dir que els centres han de tenir biblioteques escolars ben ateses i ben dotades, perquè les biblioteques (amb fons renovats, amb responsables que fan animació lectora…) s’ha constatat arreu que fan que els índex de lectura augmentin i que la comprensió lectora es consolidi. Per tant no hi ha dret que un projecte com el Puntedu, el primer intent seriós d’afrontar aquesta mancança històrica, hagi estat un vist i no vist.
Pel que fa a la implicació de l’entorn familiar, crec que no cal insistir-hi gaire, perquè tots els que ens dediquem a l’ensenyament en tenim plena consciència. Els estudis més recents sobre el tema deixen ben clar que el nen o la nena que creixen envoltats de llibres o que de petits comparteixen contes i lectures amb els pares o amb els avis tenen una competència lectora molt més alta. És per això que hem de conscienciar les famílies de la importància que tindrà en l’evolució de l’infant la seva actitud, la seva col•laboració. La mestra que esmentàvem suara, només se’n sortirà a l’hora d’explicar i fer practicar els mecanismes de l’aprenentatge de la lectoescriptura si els pares en són els primers col•laboradors. La biblioteca escolar es mirarà amb uns altres ulls i es valorarà en la justa mesura si els pares visiten sovint la biblioteca pública amb els fills. I en podríem anar posant exemples, tots tan obvis com aquests, com us he advertit des de bon començament. Però ho hem de deixar aquí, que ja m’he passat dels caràcters de què disposava.

 

També et pot interessar

Comentaris