La rutina

13/09/2010 - 08:00h

Frederic Cuscó

No és una paraula que gaudeixi de gaire prestigi, que diguem. Si fos un valor borsari cotitzaria ben poc. Rutina. Amb facilitat ho associem a monotonia, repetició, avorriment… Uf! Qui ho vol això?

Però heus aquí que després d’una temporada en què, per motius que no vénen al cas, el curs dels dies ha experimentat canvis d’horaris i variacions de tota mena, he descobert, allà amagat al meu interior, un desig incipient de recuperar cert nivell de rutina. Alarma. Jo que sóc tan guai i creatiu -entengui’s aquesta fantasmada per allò de les “exigències del guió”- desitjo rutina? No és aquella cosa tan lletja que s’ha de trencar i evitar, de totes totes, que s’instal•li a la teva vida?
En un intent de cercar ajuda recorro, abans que res, al diccionari. Rutina: “Costum pres de fer una cosa d’una certa manera”. Dit així, no sembla tan terrible. Em ve al cap, tot seguit, allò de què “l’home és un animal de costums”. Em tranquil•litzo. També acudeix immediatament a la meva memòria el llibre de Salvador Cardús insistint en la necessitat de consolidar rutines en l’educació dels infants. Mentre em reconcilio amb aquesta paraula, ja em trobo dedicant-me, com aquell qui no ho vol, a descobrir-hi les virtuts. Ja se sap que el pensament és, a vegades, una llançadora que apunta en direccions contraposades. I la veritat és que n’hi trobo, de virtuts.
Perquè, si no fos per les rutines, tot esdevindria molt més fatigós. Hauríem de pensar sempre de nou, prendre constantment decisions, assajar temptatives sense parar, improvisar a cada moment… Les rutines ja han estat pensades i han superat les seves proves d’eficàcia. I mentre seguim una rutina podem dedicar energia a una altra qüestió, ja que vénen a ser un pilot automàtic. És com la conducció d’un vehicle: gràcies als automatismes adquirits podem conduir serenament i prestar atenció a les incidències del trajecte.

I les rutines aporten seguretat. Per això, quan es va contactar amb els miners de Xile, davant la llarga i incerta espera per ser rescatats, els experts de seguida van vetllar per l’establiment d’unes rutines diàries.

Podríem dir que les rutines són com modestos centres de gravetat al voltant dels quals gira la vida quotidiana, cedint tot el protagonisme al que són excepcions i novetats. Pensant-ho bé, sense la base consistent de les rutines seria realment difícil que fructifiquessin les iniciatives més brillants i imaginatives. Per no parlar de les rutines que constitueixen els petits plaers de cada dia i que fan més agradable el curs dels dies.
Etimològicament, la paraula rutina està emparentada amb ruta, camí. Penso que, ara que anem deixant enrere l’exuberància de l’estiu, el repte que tenim davant és aquest: saber trobar les bones rutines que facin d’aquest curs que comença una ruta eficient i agradable des d’on ampliar horitzons i perseguir noves fites.

També et pot interessar

Comentaris