La militància d’en Fèlix
César Martín
Arran dels rumors desencadenats pels cartells que anunciaven que “en Fèlix, en el fons, és de la CUP”, l’equip d’investigació del cotxe-escombra s’ha posat a treballar i està en condicions de presentar als seus lectors una exclusiva històrica: en Fèlix no solament és de la CUP “en el fons”, sinó que ja ha demanat el carnet i, el que és més, serà proclamat membre d’aquesta formació avui mateix, en acabar la Marxa de Torxes. Fins i tot podem assegurar que en Fèlix, com a militant de prestigi, tancarà la llista de la CUP a les properes municipals.
Segons les nostres fonts, el mèrit principal d’aquesta incorporació ha estat d’en Ramon de Penyafort, qui ha tingut en tot moment el recolzament del clergat de Vilafranca. En Ramon, aristòcrata, conservador i gran impulsor de la Inquisició, no va acollir inicialment amb bons ulls l’arribada de la CUP, una formació de tarannà suposadament revolucionari i materialista. Amb el temps, però, totes dues parts van veure que les seves idees no solament no estaven tan allunyades com podria semblar sinó que, de fet, coincidien sovint i, sobretot, compartien molts interessos comuns. Així, la CUP es va abocar amb les festes d’en Ramon i aquest, en part per convicció, en part per vanitat, va decidir fer costat al nou moviment. L’aposta d’en Ramon va anar en paral•lel a la de bona part de la capellaneria local, que, enlluernada per la nova versió del pensament d’en Torras i Bages predicada per la CUP, va decidir transformar la façana de la basílica durant els dies de festa major en un magnífic aparador d’estelades, situació que, arran del pas fet per en Fèlix, probablement s’anirà estenent, de mica en mica, a la resta del calendari.
L’objectiu final de la secció celestial de la CUP no és cap altre que aconseguir les claus del paradís, unes claus que com sap tothom són a les mans d’en Pere. Els observadors discrepen sobre l’estratègia que farà servir la CUP per fer-se amb les claus i en Pere per conservar-les. Alguns opinen que en Pere, en el fons, també és de la CUP, però d’altres asseguren que no ho és, però que ho fa veure per evitar una guerra que encara no pot guanyar.
Totes les fonts consultades expliquen que la CUP ja està treballant en una nova versió dels “Deu Manaments”, per tal de “salvar Déu” i d’adaptar-los a les reivindicacions del territori. Sobtadament, però, tot s’ha complicat molt. A la primera reunió i enmig de duríssimes discussions, la comissió designada a l’efecte ni tan sols va poder consensuar el primer precepte. La proposta inicial d’en Ramon, “estimaràs els Països Catalans sobre totes les coses”, va ser impugnada per en Fèlix, qui, després de recordar que en Ramon era dels Monjos, va argumentar que els Països Catalans ocultaven una realitat molt més transcendent, la de la Vegueria Penedès, que era el veritable messies que alliberaria els homes i les dones i els faria més bons, feliços, antifeixistes i sostenibles. En Ramon va qualificar en Fèlix de xarnego i aquest va acusar en Ramon de botifler. En Pere, diuen, torna a dormir tranquil.
