Reaccions impulsives o el principi 90/10 de Stephen Covey

19/07/2010 - 10:08h

Jordi Parellada

Regidor de CiU a Avinyonet del Penedès

Aquest any he pogut gaudir d’uns dies de vacances relaxades i he aprofitat per llegir Stephen Covey, impressionant mestre en lideratge.
Quan ens succeeix alguna cosa o ens trobem davant d’una situació imprevista, cadascú de nosaltres reaccionem de forma diferent, com és normal. Ara bé, si ens aturem dos o tres segons a pensar en com hem d’actuar, sense precipitar-nos, podrem gaudir d’una situació més confortable, menys traumàtica o que ens generarà menys maldecaps.

Això és el que ve a dir el principi 90/10 de Covey. Aquest senyor afirma que el 10% de la vida està relacionat amb el que passa i el 90% restant està determinat per la reacció que prens quan et passa.

L’autor ho explica amb un exemple senzill però clarificador.

Mentre estàs esmorzant a casa amb la teva família, la teva filla, sense adonar-se’n, aboca la teva tassa de cafè i se t’esquitxa la camisa.
Tens cap control sobre el que acaba de passar?

Per tant, ja tens el 10% (el fet), i el que succeeixi a continuació ho determinarà la teva reacció (segons Covey).
T’enfades i esbronques la teva filla, que comença a plorar. Després, repliques a la teva dona per haver deixat la tassa massa a prop de l’extrem de la taula, i continues amb una batalla verbal.

Et canvies la camisa. Trobes la teva filla encara desconsolada, acabant-se l’esmorzar, a punt per marxar cap a l’escola.

Vatua l’olla! Amb tot això, s’ha escapat l’autocar que l’havia de prendre. I la teva dona té una visita important a la feina i ha de marxar.
Agafes el cotxe i vas a acompanyar la teva filla. Com que fas tard, prems massa l’accelerador i, malgrat els embussos que trobes, et multen per excés de velocitat. Quan arribes a l’escola, la teva filla baixa del cotxe i marxa sense dir-te res. Arribes a la feina i t’has deixat la cartera!
Sembla que tot funciona del revés i que, a mesura que passa el temps, empitjora. Quan arribes a casa, ni la dona, ni la filla et diuen res i aprecies un distanciament.

Per què?
És degut a la teva reacció del matí.
I quina n’ha estat la causa? El cafè? La teva filla? La policia? Tu, potser?
Doncs és evident que tu n’ets la causa. Ha succeït un fet sobre el qual no tenies cap control. I els 5 segons posteriors són els que han determinat la resta del dia.
I què hauria pogut succeir aturant-se 5 segons?
Quan el cafè esquitxa la teva camisa i a la teva filla li espurnegen els ulls, afectuosament li dius: “No et preocupis, em canvio de camisa i ja està”.
Et canvies la camisa, prens la cartera i dius adéu a la teva filla quan pren l’autobús escolar. Ella et saluda agraïda.
Aquesta és la diferència: mateixa situació inicial i diferents finals. Per què?
Doncs pel 90% determinat per la reacció impulsiva i incorrecte.
Per tant, com explica Covey, és molt important tenir voluntat per aturar-nos uns segons a pensar i prendre la millor decisió.

 

També et pot interessar

Comentaris