Les logicofobistes del 36
Teresa Costa Gramunt
Vilafranca
El 4 de maig de 1936, a Llibreria Catalònia es va inaugurar una exposició del Grup Logicofobista, promoguda per l’Associació dels Amics de l’Art Nou (ADLAN). El projecte va sorgir arran de la visita de Paul Éluard a Barcelona el gener del 1936. Els participants van ser: Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferran, Esteve Francès, A. Gamboa-Rothwoos, A.G. Lamolla, Ramon Marinel.lo, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planells, Jaume Sans, Nàdia Sokolova, Remedios Varo i Joan Ismael.
La voluntat del grup era representar una nova generació de surrealistes. D’alguns dels artistes que van participar en una mostra en la qual es va manifestar la revolució del nou esperit surrealista, com escriu Josep Miquel Garcia en el catàleg de l’exposició Logicofobistes, no se n’ha sentit a parlar gaire més. Els altres artistes figuren amb lletres grans en el camp de l’art del segle XX.
A les dones artistes, però, els ha costat fer-se visibles, tot i la llum amb què van brillar, sobretot després de la Guerra Civil que va esguerrar la vida cultural del país. Des de l’exili, Maruja Mallo i Remedios Varo van crear una obra amb remarcada personalitat, al meu parer molt més interessant i de sentit profund que la dels seus companys de generació, la del 27, que després de la guerra les va menystenir. La qual cosa vol dir que podien ser tan d’esquerres com es vulgui, però tocats de misogínia i, per tant conservadors.
El logicofobisme, segons el seu manifest, consistia a rebutjar la lògica que és contraria a la poesia considerada com una activitat de l’esperit sempre en llibertat. Les logicofobistes de l’exposició van ser: Remedios Varo, que en la seva estada a Barcelona va treballar colze a colze amb Esteve Francès, Maruja Mallo, que havia tingut una relació amorosa amb Rafael Alberti, i que el poeta no va citar en les seves memòries, i Nàdia Sokolova, que tal com va aparèixer va desaparèixer. En la nota biogràfica del catàleg d’aquesta exposició que rememora la de l’any 1936, llegim en paraules de Tomàs Garcés: Un dia, a la colla de l’ADLAN, aparegué la figura elegantíssima, i bella, de Nàdia Sokolova. Sindreu, que semblava el seu chevalier servant, devia saber d’on havia sortit. Somrient i discreta, la russa Sokolova escrivia versos en francès. Ningú no va tenir temps de creure en Nàdia Sokolova ni veure-la créixer com a poeta. Un bon dia va marxar als Estats Units per casar-se amb un enginyer o amb un home ric, afegeix Tomàs Garcés en la seva anotació. En qui sí que es podia creure com a artistes, i ho han demostrat amb escreix, és en Maruja Mallo i en Remedios Varo. L’esperit lliure dels seus inicis queda avalat per una trajectòria artística de nivell, per una obra plàstica realitzada amb esperit lliure i amb talent, molt talent.
Fins al 31 d’agost la mostra s’ha pogut visitar a la Fundació Fenosa del Vendrell, però pel seu interès serà itinerant: Sitges, Terrassa, Sabadell, atenent la procedència d’alguns dels participants.
