La fi del cagaelàstics?
Toio Ribas
Periodista
“El govern ha quedat en calçotets”, l’expressió és gràfica davant la decisió de la CUP, soci del govern de la Generalitat, de no donar suport als pressupostos d’enguany. Dimarts, entrada la nit, se sap el resultat de la reunió de direcció de la CUP. No sorprèn, però cau com un cop de maça.
-Empat, hi ha hagut empat! Anuncia una reportera des de la porta del local de la CUP. Al plató de 8TV, Homs i Cuní quasi esclafeixen a riure. Domènec, del Sí que es Pot, riu per sota el nas…
Homs explica una cosa que diu que ja és sabuda. La gran assemblea de la CUP on va registrar-se un empat no va ser així. Va haver-hi un quasi empat, guanyava donar suport a la presidència de Mas, però van decidir que com que la gent diria que hi havia un empat, donar les xifres empatades. Si és tal com es diu, és una ben galdosa decisió.
Ara, la CUP per tres vots de diferència (29 a 26) ha decidit mantenir l’esmena a la totalitat. És a dir, el principal soci parlamentari del Govern es carrega el pressupost. Aquest gest en la lògica de tots els parlaments democràtics equival a una moció de censura i el govern ha de plegar o refer-se.
El fet és una bona bufetada de la CUP a Puigdemont i a Junqueras. Ara cada un d’ells dos voldrà salvar la cara, però han sofert una gran rebregada en la seva segona gran avaluació parlamentària. “Han rebut del carpó”, que ens deien de petits. El castell no s’ha fet, dit a la penedesenca.
Els motius, explicats amb no massa claredat per Anna Gabriel, dimecres de bon matí a Catalunya Ràdio, són que els pressupostos no posen més impostos (herències, joc, rics, dipòsits bancaris…), que no són rupturistes, que no han exhaurit el temps de negociació amb ells. Hi ha, sembla, una voluntat de castigar el govern perquè no els ha tingut prou en compte. Com que són decisius es fan valdre. Ara no jugo, vénen a dir.
Parlen de seguir, de fer els pressupostos de l’any que ve… També ho diuen altres grups deixant entendre que per sota la taula hom juga una altra partida –ERC versus CDC, picades d’ullet…— i estem en campanya electoral. Al cap del carrer, però els autèntics rivals del procés es freguen les mans.
Si no és la fi del cagaelàstics, és aplegar aigua amb un cistell.
