“Estic creant un avatar virtual perquè em faci el 50% de les feines”
Entrevista al vilafranquí Ton Guardiet, empresari molt vinculat a la intel·ligència artificial (IA).
Nascut a Vilafranca del Penedès fa 51 anys, aquest empresari atresora un recorregut empresarial marcat per una passió per l’acceleració empresarial, la innovació i el creixement. És llicenciat en Disseny i té un postgrau en Direcció i Administració d’Empreses per la UAB, un altre postgrau en Finances per l’Ambai University dels Estats Units, un Executive MBA per ESADE i un doctorat ‘cum laude’ en Plataformes Digitals d’Acceleració per la UIC.
Ton Guardiet ha exercit com a gerent i director de diverses empreses, ha estat consultor i accionista en sis companyies i cofundador de tres start-ups. Ha aplicat el seu doctorat industrial, per exemple, en la cocreació de l’start-up o app Acceleralia, una plataforma digital per a l’acceleració corporativa.
A la plataforma LinkedIn, Guardiet hi té més de 9.000 contactes i una quarantena de recomanacions, i està immers en l’ús i la parla de la inteŀligència artificial (IA) amb un entusiasme encomanadís.
Per a què serveix l’app en què s’ha implicat?
És una aplicació d’IA que ajuda les empreses a trobar ajudes econòmiques i a guanyar licitacions, per exemple. Compta amb 21 algoritmes i et dona una solució al cap de 5 fases i una trentena de processos.
Què hi ha en cada fase?
En la primera poses el web de la teva empresa, et diu qui ets, com està el teu sector econòmic i quina tendència seguirà d’aquí al 2040. Et fa una selecció d’una desena d’ajudes i licitacions tant nacionals com internacionals i t’elabora un informe d’unes 10 pàgines i, per exemple, tu tries l’ajut 24.
I entenc que entres a la segona fase…
Un equip d’IA de 3 algoritmes t’ajuda a redactar la memòria que has triat, ja sigui d’aquí o d’arreu del món que hagis decidit, i et diu què has de fer com a empresa per optar a l’ajuda o la licitació X. I entres a la tercera fase, on un altre equip d’IA t’avalua la memòria i et diu si et cal afegir criteris o conceptes que et donaran més punts per assolir l’ajut.
I la quarta fase?
Et crea un avatar virtual amb una presentació d’un minut i mig que explica, per exemple, si necessites coŀlaboradors o socis per dur a terme el que vols. I, finalment, en la cinquena fase et trobem el ‘partner’ que encaixa millor en el teu projecte i et gestiona, per exemple, com contactar-hi, fer una videotrucada final…
En què ens podrà ajudar la IA, a la societat?
Penso que té com tres grans onades. La primera la viurem aquest any que ve i són les ‘deep fakes’, on serà més difícil diferenciar què és real i què no. Amb la meva dona tenim establerta una paraula clau per preguntar-li a un suposat usurpador del nostre perfil, rostre o veu que ens contacti què diríem realment nosaltres.
És un perill, no creu?
De fet, jo mateix estic en un procés de crear un avatar virtual per tal de ‘clonar-me’ a mi mateix perquè pugui automatitzar un 50% de les meves feines.
Què diu!
Aquest avatar em respondrà correus electrònics, redactarà informes i em podrà fer una presentació sobre qualsevol cosa.
Caram! I què farà vostè?
Doncs potser poder anar més a la platja o treballar mitja jornada, perquè tindré més temps [riu].
I si comet algun error que li pugui afectar?
Entrenaré al meu avatar perquè no s’equivoqui i es pot convertir en un ‘ésser’ molt més productiu, més intel·ligent i molt més eficient que un mateix. A l’empresa ja tenim, per exemple, un sistema que només dient-li el títol d’un llibre et fa automàticament un resum, tuits, etcètera.
Em deia que hi havia onades o fases per implantar la IA; quina seria la següent?
El canvi radical que ocasionarà en el mercat laboral. La inteŀligència artificial no et traurà la feina, sinó que te la prendrà una persona que utilitzi la IA millor que tu, perquè serà molt més eficient. Qui no entri en la utilització de la IA patirà molt laboralment. Aquest any mateix ja vull tenir 3 empleats 100% virtuals, els quals estic començant a entrenar.
La IA ha anat canviant molt, però hi ha el debat sobre si la inteŀligència és transversal…
El Chat GPT-3 era com disposar d’un alumne de primària, el 4 equivaldria a un estudiant d’institut, el GPT-o1, sortit el desembre passat, és el primer que raona, i el nou o3, el model més avançat d’OpenAI i al mercat des del gener, és com si preguntessis a un estudiant de doctorat de qualsevol temàtica.
Potser sí que tothom tindrem més temps per anar a la platja…
Hi ha coses en IA molt xules i d’altres que no m’agraden, però soc tecnooptimista. Estem anant de l’anomenat Model Extens de Llenguatge [LLM, en les sigles en anglès] a l’Action Learning Model [AML, l’Aprenentatge del Model d’Acció].
Què vol dir?
M’agradarà dir-li a una màquina que vull marxar tants dies de vacances, a tal destí i amb un pressupost limitat i el programa et faci la feina de buscar-ho tot, fer reserves i comprar-te el vol…
Ja es poden fixar preus per a la compravenda d’accions a la borsa, posem per cas…
Sí, però el que li exposo és d’una complexitat tecnològica que no hi té res a veure. Si vull anar un dia concret al barber, per exemple, el meu avatar s’encarregarà de demanar hora i fixar-m’ho a l’agenda…
Interessant…
Estem en un món capitalista, però el nou sistema econòmic que ve és el tecnofeudalisme. Es parla dels propietaris i dels súbdits del ‘núvol’. Els propietaris són els propietaris i gestors de YouTube i els súbdits, els ‘youtubers’ motivats sovint gratuïtament per guanyar visibilitat a la plataforma. Els propietaris seran cada vegada més els amos del món, i això és el que no em satisfà.
El veig molt involucrat en la inteŀligència artificial…
Cada dia faig consultes i, com més hi estàs posat, més en veus la fiabilitat. De fet, per exemple, el telèfon mòbil sap molt més de nosaltres del que ens pensem.
