“No hi ha major goig que poder fer d’intermediari entre bons llibres i lectors delerosos d’històries”
Entrevistem el llibreter jubilat i activista cultural vilafranquí, Quim Jubert.
“Tot el que he fet ha estat perquè em feia iŀlusió a mi i perquè pensava que millorava Vilafranca”. És la frase que podria definir a la perfecció la figura de Quim Jubert, un activista cultural vilafranquí en l’àmbit professional, però també públic, que al novembre passat es va jubilar de la seva professió de llibreter que tant l’ha apassionat al llarg de dues dècades. Així és com ho transmet en aquesta entrevista en profunditat que li hem fet al 3d8. Un activisme que no deixarà malgrat la seva nova situació personal.
Aquest novembre passat es va jubilar i va posar punt final a un període de 20 anys exercint com a llibreter. Quin balanç en fa?
Si deixem de banda els maldecaps de tota mena que sempre acostuma a comportar la gestió d’una llibreria, em jubilo amb la sensació d’haver pogut exercir durant vint anys un ofici especialment gratificant. Per a un amant dels llibres no hi ha major goig que poder fer d’intermediari entre bons llibres i lectors delerosos de bones històries. A més, he pogut treballar a La Cultural, que és un espai de trobada obert a la conversa i a l’intercanvi d’idees, i també em satisfà enormement que des de la llibreria haguem pogut desenvolupar una intensa activitat de dinamització cultural a la vila amb l’organització de cicles temàtics, presentacions de novetats, impuls a l’edició local, etcètera. I aquesta és una activitat que atorga sentit i és inherent al caràcter d’equipaments culturals d’interès públic que institucionalment haurien de tenir reconegut les llibreries.
Abans de ser llibreter vostè va ser periodista d’aquesta casa també prop de 20 anys; quins records en guarda, d’aquella època?
Només en guardo magnífics records i bones amistats. El 1984, dos anys després de la seva fundació, vaig començar a coŀlaborar amb El 3 de Vuit i, per tant, vaig poder participar en el gran desplegament de la premsa comarcal nascuda amb la democràcia i que durant els vuitantes i norantes va viure una etapa esplendorosa no només al Penedès sinó a tot Catalunya. Les tirades eren molt importants, es captava molta publicitat i això va permetre la professionalització de les plantilles i la incorporació de les noves tecnologies fins a la digitalització total del procés, la qual cosa revertia en una molt bona qualitat final del producte. A més, durant l’etapa en què jo vaig treballar-hi, el 3d8 estava dirigit pel Ricard Rafecas, i he de dir en honor seu que vaig poder treballar amb absoluta llibertat i que l’objectiu de tot l’equip era confegir un setmanari que reflectís la pluralitat de la societat penedesenca.
I un bon dia decideix canviar de feina i posar-se a fer de llibreter?
Uns anys després d’haver fet realitat un somni de joventut, com va ser la posada en marxa de L’Odissea cap a mitjans dels noranta, tot satisfent en primer lloc un desig personal però pensant també que millorava i modernitzava l’oferta de llibres a Vilafranca, simplement va arribar un moment en què vaig sentir la necessitat de convertir aquesta passió pels llibres i la lectura que tota la vida m’ha acompanyat en la meva nova activitat professional. I de fet, no penso que fos un canvi tan dràstic. Al capdavall, entre la premsa escrita i els llibres no hi ha tanta distància, i per això quan miro enrere penso que sempre m’he estat movent entre relats, paper, tinta, impremtes…
Vaig poder participar en el gran desplegament de la premsa comarcal nascuda amb la democràcia i que durant els vuitantes i norantes va viure una etapa esplendorosa no només al Penedès, sinó a tot Catalunya”
I després va venir La Cultural, que ara acaba de fer 13 anys. Ha estat fàcil arribar fins aquí?
No, ni molt menys. Les hem passat magres per arribar fins aquí. Pensi que ja vam obrir en plena crisi econòmica i que al cap de pocs anys Abacus va aterrar al centre de la vila amb un establiment de gran superfície que ens va fer molt de mal a tots i ens va obligar a fer importants reestructuracions. Però, per sort, La Cultural és un projecte col·lectiu, ja que compta amb més d’una trentena de socis que el 2011 van creure en el projecte d’agafar el relleu de la llibreria Sant Joan i evitar-ne el tancament, i gràcies a la seva generositat i suport permanent hem pogut anar salvant fins ara tots els obstacles. I avui, La Cultural és una llibreria consolidada gràcies a la fidelitat d’una clientela en augment constant, que valora la qualitat del servei que ofereix o la rapidesa amb què servim els encàrrecs, i que l’ha convertit en la seva llibreria de capçalera.
I el futur de la llibreria, està assegurat?
El futur d’una llibreria no està mai assegurat. El món està canviant tan de pressa que no m’atreveixo a fer prediccions. I la prova és la música, que durant aquests anys ha anat desapareixent com a objecte físic. Ara bé, el que sí que està garantit és el relleu en la gestió de La Cultural. A banda que el Jordi Romeu continuarà al peu del canó encara un temps, la Marina Caralt ja fa un cert temps que es va incorporar a l’equip amb l’objectiu d’acabar liderant-lo i des d’aquest novembre, arran de l’embaràs de la Marina, també comptem amb la Núria Carbó. Dues dones que, curiosament, ja des de joves havien somiat de muntar juntes una llibreria i que han renunciat a les seves respectives feines per endinsar-se ara en aquesta aventura. Tota una gosadia, vaja, que només es pot entendre des de la vocació que requereix aquesta feina, però que igualment m’admira i no deixo d’elogiar.
La pandèmia va castigar molt les llibreries. Com recorda aquella difícil situació?
Quan es va anunciar el confinament el primer que vaig pensar va ser que érem davant de l’estocada final. Però em vaig equivocar de valent. Arran de la campanya ‘Llibreries obertes’, la reacció de la gent, la majoria clients i amics però també desconeguts, per ajudar La Cultural a través de compres a l’avançada va ser extraordinària i realment encoratjadora. Vam ser una de les deu llibreries de Catalunya amb més comandes rebudes i això no només ens va salvar econòmicament sinó que ens va fer patent l’àmplia xarxa de complicitats que s’havia anat teixint a l’entorn de la llibreria. I el que són les coses, a partir del confinament la venda de llibres en paper no ha parat de créixer. En fi, qui sap si arran de la pandèmia una bona part de la societat va prendre consciència que sense poder anar de llibreries, les ciutats i la vida són molt pitjors.
Va arribar un moment en què vaig sentir la necessitat de convertir aquesta passió pels llibres i la lectura que tota la vida m’ha acompanyat en la meva nova activitat professional”
Vilafranca està ben servida pel que fa a oferta de llibres?
Oh, sí, ara mateix la situació és de privilegi des del punt de vista comercial. Poques ciutats amb la demografia de Vilafranca disposen de dues llibreries ‘literàries’ i un Abacus. Una altra cosa és que l’actual ecosistema llibreter vilafranquí sigui eternament sostenible, i per això aprofito l’avinentesa per sensibilitzar institucions, entitats, centres educatius i la societat en general de la necessitat de preservar-lo amb una aposta decidida pel comerç que fa vila.
Quina és la clau per exercir l’ofici de llibreter i fer prescripcions encertades?
Jo diria que no hi ha més secret que experiència i intuïció. Fer recomanacions als clients habituals no és gaire difícil, ja que parteixes d’un bagatge de coneixement dels seus gustos literaris acumulat al llarg dels anys i dels comentaris compartits sobre llibres i autors. I quan et demanen consell persones no tan lectores o que busquen un llibre per regalar només has de saber esbrinar què és el que necessiten llegir, quins són els últims llibres que els han agradat o quins són els interessos de la persona receptora. Això sí, has d’estar al dia i has de tenir un bon repertori de llibres que puguis recomanar amb una certa garantia d’èxit.
Per cert, una de les iniciatives més noves que hem posat en marxa des de La Cultural és l’edició periòdica d’una mena de fanzine en paper que es titula La Recomanadora i que aplega ressenyes de llibres actuals o clàssics fetes pels mateixos clients i amics de la llibreria. Amb aquesta iniciativa volem incentivar que els lectors comparteixin les seves experiències amb la resta de la comunitat lectora de La Cultural i demostrar que moltes vegades són els mateixos lectors els que ens han posat a nosaltres sobre la pista de llibres imprescindibles.
Des del confinament el llibre en paper ha experimentat una forta embranzida i és el gran motor de la indústria editorial, amb un 93% de les vendes”
I per Sant Jordi, com és la vida d’un llibreter? És tan determinant la facturació que compensa l’estrès d’aquells dies?
Ves… no sabria què dir-te. A mi sempre m’ha generat sentiments contradictoris. I és que Sant Jordi és tan descomunal que costa de fer entendre a aquells que no coneixen per dins el món de les llibreries. De portes enfora és apoteòsic, un dels dies més bonics de l’any. I no cal dir que veure els carrers plens de gent amb llibres i roses ofereix una imatge de la nostra societat que enamora, ja que ens fa semblar més cultes i cívics. Però de portes endins és una desmesura en molts sentits. I la primera de totes és l’enorme feina que implica, que ja comença a principis de març amb l’entrada de llibres per proveir no solament la llibreria sinó les moltes parades externes que gestionem, i que no culmina fins a finals de maig, quan s’acaben de fer les devolucions. També és una desmesura la immensa producció editorial que es concentra en els mesos previs a Sant Jordi, i que és gairebé inassimilable tant des del punt de vista de l’espai com de coneixement del producte, sense oblidar la dificultat de donar servei a la multitudinària demanda de llibres que genera una celebració com aquesta i que, per poder atendre els diferents punts de venda, t’obliga a triplicar l’equip habitual amb la incorporació de joves entusiastes però sense experiència. I si tota aquesta desmesura es converteix en un repte gairebé inhumà per a qualsevol petit llibreter, el problema és que la salut del sector depèn en gran mesura de la campanya de Sant Jordi, ja que durant aquells dies es pot arribar a facturar el 15% de tot l’any. I aquesta sí que és una dependència carregada de riscos, com ara que plogui a bots i barrals aquell dia, de la qual el sector no es pot desempallegar.
Quim Jubert, al fons de la imatge, el dia de la inauguració de La Cultural, amb els socis fundacionals | 3D8
Parlant del sector editorial en general, abans deia que la venda de llibres en paper no ha deixat de créixer des del confinament. Així doncs, és bo el seu estat de salut?
Sí, sí, des del confinament el llibre en paper ha experimentat una forta embranzida i és el gran motor de la indústria editorial perquè representa el 93% de les vendes, mentre que el llibre en digital només suposa el 7%. I pel que respecta a la facturació global del sector, el 2023 va tancar amb un creixement del 5% i des de la pandèmia les vendes globals han pujat un 17%, la qual cosa palesa que el sector està en un bon moment.
Amazon s’ha convertit en la principal amenaça de les petites llibreries independents?
A veure, a títol de país el canal preferit continuen sent les llibreries de proximitat, que s’enduen el 40% de les vendes, un 10% més que al conjunt d’Europa i molt per sobre del que succeeix al mercat anglosaxó, que no manté la protecció del preu únic del llibre com passa a casa nostra i per això les llibreries de proximitat només representen el 10% de les vendes. Però no hi dubte que Amazon és ara mateix la principal amenaça, tot i que també detectem molta gent que cada vegada és més reticent a fer el joc a la multinacional de Jeff Bezos pel tipus de món que anticipa, ja que trenca amb la relació tradicional entre els llibres i els lectors a través de les llibreries i això fa que es perdi l’experiència de la compra i de la descoberta. Però molta gent també està deixant de comprar a Amazon perquè no paga impostos aquí, pel risc que comporta que una sola empresa tingui un control tan gran del mercat editorial o perquè està farta de la seva prescripció algorística i de regalar-li tanta informació privada sobre els seus gustos i interessos. Per tant, l’esperança és que cada cop hi ha més gent que es planteja comprar de manera més sostenible tant des del punt de vista social com econòmic.
Amazon és ara mateix la principal amenaça, tot i que també detectem molta gent que cada vegada és més reticent a fer el joc a la multinacional”
Tenir una bona web ajuda a atenuar l’impacte d’aquesta amenaça i a vendre més?
A La Cultural ens considerem comerç de proximitat i, tot enllaçant amb la resposta anterior, és obvi que a nosaltres el que ens agrada és atendre i assessorar personalment els clients, però som conscients que hem d’estar tecnològicament al dia i que hem de poder oferir també un bon servei a aquells clients que poden tenir més dificultats per acostar-se a la llibreria. Per tant, des de fa uns anys disposem d’una pàgina web vinculada a un gran distribuïdor que ens permet disposar d’una molt àmplia oferta de títols i ser molt competitius en la venda online, però la veritat és que les vendes no presencials continuen representant un minúscul percentatge de les vendes globals.
La literatura en castellà encara continua superant en vendes la de català?
Si parlem de literatura de ficció, a La Cultural la realitat no és aquesta: es ven molt més la novel·la en català. Ara, en el conjunt del mercat català no en tinc cap dubte, sobretot també perquè la producció editorial en castellà és molt superior. De totes maneres, les últimes dades disponibles indiquen que en el conjunt de les vendes de les llibreries de Catalunya la venda de llibres en català ja se situa per sobre del 30% i mostra creixements percentuals importants en els últims anys.
Parlant de cultura, com veu Vilafranca en aquest àmbit?
La meva impressió és que la societat civil és molt activa i que Vilafranca, en el seu conjunt, disposa d’una molt bona oferta cultural, a banda, com ja he dit, de la generosa oferta de llibres. Des del punt de vista cinematogràfic, per exemple, és exceŀlent la tasca que està fent el Cineclub Vilafranca i pocs municipis disposen d’una programació tan ben triada. També el Casal, Vinseum o el Casal Popular estan generant molta activitat. I si ens fixem en la programació municipal en teatre, música o arts visuals, a mi també em sembla abundant i prou atractiva. Potser només em queixaria de la manca d’una política molt més activa en el terreny de les edicions locals i institucionals, però aquesta és una mancança que des de La Cultural ja hem fet arribar a la regidora i sé del cert que la seva voluntat és poder esmenar-la.
La Cultural és un projecte coŀlectiu que compta amb més d’una trentena de socis, que el 2011 van creure en el projecte d’agafar el relleu de la llibreria Sant Joan i evitar-ne el tancament”
I per acabar: vostè, que ha estat culturalment molt actiu, com porta el tema de la jubilació?
He d’admetre que a mi sempre m’ha provocat un cert vertigen això de la jubilació, però el cert és que arriba un moment que sents la necessitat de deixar anar llast i donar pas als que venen darrere. I la gràcia és que he pogut anar fent aquest procés de manera esgraonada. Ja fa tres anys vaig deixar d’organitzar el Firart, després de 33 anys de fer-ho conjuntament amb el Ricard Rafecas i el Ramon Nadal, i des del juliol del 2023 ja només treballava a mitja jornada per poder anar fent l’acompanyament a la Marina Caralt. Per tant, ara que s’acaba definitivament una etapa de viure l’activisme cultural des d’un vessant més públic i a primera línia, ja n’estic començant una altra de més privada. Justament, aquest setembre vaig començar un grau d’Humanitats a la UPF, encara que només m’estic centrant en les assignatures relacionades amb la Història de l’Art, i realment és un goig tornar a aprendre després de tants anys treballant. I en fi, segur que aviat estaré atrafegat amb altres històries, ja que no m’imagino estar sense fer res.
