A pit descobert!
Pere Casanovas
Llegint articulistes de la premsa lliure americana —encara queden mitjans honrats— hom queda espaordit d’allò que diuen del seu president Trump! De tot, menys guapu. No té classe, ni encant, ni credibilitat, ni enginy, ni calidesa, ni saviesa, ni subtilesa, ni sensibilitat, ni humilitat, ni honor, ni gràcia, ni ànima. Mai ha dit res irònic, agut o fins i tot lleugerament divertit; ni una sola vegada, mai. Ni tan sols sembla entendre què és una broma. Només comentaris grollers de vulgar personatge tavernari. Tot és superfície i buidor: crida, amenaça, insulta, es burla. Trump ni tan sols és un nen ric malcriat: és un assetjador que tant de bo acabi entre reixes. Ell solet trenca totes les regles, escrites o no, de la decència bàsica. Les seves limitacions socials o morals no es poden passar per alt. És impossible llegir un sol tuit, o sentir-lo parlar una o dues frases, sense veure l’abisme submental que el posseeix. Converteix la manca d’art en una forma d’art: mesquinesa pura i dura. Sempre hi ha hagut gent estúpida al món, i molts malvats també. Però rarament l’estupidesa ha estat tan malvada, o la maldat tan estúpida. Si Frankenstein decidís un dia crear un monstre integrat de tots els defectes humans, faria un Trump. L’espectre de la decadència americana pren cos presidencial en una destil·lació d’arrogància, cobdícia, ambició i corrupció sense límits. Deunidó com va la premsa americana independent, i entristeix la poca cosa que ens n’arriba aquí, a casa.
Però, a banda d’aquest malalt amb massa poder, el món i les persones que el fan humà segueixen creant meravelles, com per exemple El pit adormit, la darrera obra literària de la nostra sempre infravalorada poetessa Dolors Miquel. Aquesta és la millor Miquel! Un bell poema infinit escrit en una prosa impossible. Arran de la seva greu malaltia al pit, de la qual sembla recuperar-se, ens deixa un testimoni literari de primera magnitud. Cultura i contracultura. Sàtira i feminisme. Pits i pits. Recitals i poesia; mort i somni. Joventut, amor, malaltia, amistat, decrepitud, droga, metges. Sorprenent la vasta cultura històrica, pictòrica i literària que, amb l’excusa del seu pit triturat sota l’aixella, posa en escena la Miquel. Profunda, esplendorosa, magnífica, enciclopèdica, laberíntica, global. Tot el text desborda sapiència en el sentit més ampli de la paraula. Un llibre difícil, de lectura intensa i no apte per a tots els públics. T’arrossega i et tritura mentalment. Queda dit. Però a la vegada, la força de les seves paraules a pit descobert omple hores i hores de reflexió, gaudi i bona literatura, com poques vegades podem trobar a les lleixes de les llibreries.
