Credibilitat i vies mortes
Jordi Parellada
La desconfiança dels catalans envers la política ja no és una reacció puntual. És una sensació estructural. I poques qüestions simbolitzen millor aquest esgotament que el finançament i les infraestructures ferroviàries. Acumulem dècades de promeses, calendaris i anuncis que massa sovint acaben convertits en vies mortes.
La línia orbital ferroviària n’és l’exemple perfecte. El projecte, pensat per connectar la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona, ha reaparegut com una de les grans apostes polítiques. Sobre el paper, la proposta és atractiva: unir Vilanova i la Geltrú amb Mataró passant per Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Però el problema no és tècnic, sinó de credibilitat.
5.200 milions
El cost de la infraestructura l’hauria d’assumir l’Estat espanyol –sí, no rieu–, el mateix estat que acumula dècades d’incompliments en inversions a Catalunya. Les partides milionàries presentades no s’executen o queden molt per sota del compromís anunciat. Mentrestant, Rodalies continua oferint retards, incidències i caos en una xarxa deteriorada que s’ha convertit en símbol de frustració quotidiana de molts treballadors.
Qui s’ho creu?
El debat ja no és si la línia orbital és necessària –que probablement ho és–, sinó si algú creu realment que es farà. Costa confiar en un projecte planificat al 2004, encallat entre estudis i pactes polítics i que no seria una realitat fins al 2040.
Els partits catalans massa vegades han venut com a grans victòries acords que després no s’han complert. Cada negociació amb Madrid els serveix de propaganda institucional que acaba topant amb la realitat: ajornaments, excuses pressupostàries i manca d’execució. Això erosiona la confiança no només en l’estat, sinó també en els representants polítics catalans que ho avalen.
La política catalana viu atrapada en el ‘dia de la marmota’: prometre per sobreviure electoralment i justificar després allò que no arriba mai.
Cansats d’esperar
Als polítics els manca pragmatisme i valentia per afrontar els dèficits estructurals de la xarxa ferroviària i convertir Rodalies en un servei fiable i eficient, tal com ja ho són els FCG. Només després –i en paral·lel– tindria sentit impulsar grans projectes com el tren orbital, però mai fer-ho a l’inrevés.
I si fem la independència ja?
