“La probabilitat d’infectar-se d’hantavirus és molt baixa”
Parlem amb Maria dels Àngels Calvo, experta en zoonosis, amb residència a Calafell
Arran de l’episodi de l’hantavirus del creuer Hondius, que ha centrat l’actualitat internacional des de començaments de la setmana passada, el 3d8 n’hem parlat amb Maria dels Àngels Calvo, amb residència a Calafell, doctora en Farmàcia i en Veterinària, especialista en microbiologia i parasitologia, experta en zoonosis –malalties per transmissió d’animals a humans–, i que és la presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya.
D’entrada, Calvo apunta que un hantavirus és en realitat “un grup de virus, no d’un sol tipus, que té la capacitat de poder estar en diferents tipus de rosegadors sense provocar-los cap malaltia, però que aquests animals actuïn de reservori per poder infectar les persones”.
En cas de ser infectat, els principals símptomes són, depenent de dos grans grups d’hantavirus, els que provoquen problemes renals, amb hemorràgies, i els de processos respiratoris.
Aquests últims es donen sobretot a Amèrica, una part de l’Àsia i a Europa, mentre que dels primers se’n registren principalment als Andes sud-americans i “és l’únic que pot passar de persona infectada a una persona sana”. Aquest tipus de virus pot aguantar força temps al medi natural i s’excreta a través de femtes d’animals, orina i saliva, però tot i transmetre’s potser senzillament per la pols que s’aixeca escombrant, “no és fàcil que hi hagi una dosi suficient de virus com perquè arribi a provocar la malaltia”, diu l’experta en conversa amb el 3d8.
Amb tot, si una persona acaba infectant realment, “la mortalitat pot ser més alta que amb altres virus, tot i que la quantitat de gent que s’arriba a infectar és estadísticament molt baixa”.
Procés sanitari adequat
Maria dels Àngels Calvo valora positivament les mesures preses per ‘tallar’ possibles contagis arran del cas de l’Hondius, que troba “molt estrictes, tot i que sempre poden haver-n’hi més”.
Amb tot, Calvo afegeix: “Potser tampoc caldria que n’hi hagués més, perquè realment als espanyols que van sortir del vaixell els van canviar de roba un cop a terra i tot ha estat molt ben controlat”. L’únic matís que posa l’experta sobre les mesures preses seria la realització d’una prova PCR als passatgers abans de baixar del vaixell. “No he llegit enlloc ni tampoc he sentit que es fes”, apunta Calvo.
“En canvi, penso que s’ha fet molt bé el seguiment epidemiològic, per precaució, i no quedar-se només amb qui ha pogut patir un problema, sinó veure amb quines persones ha estat a prop. Tot plegat, per tancar la probabilitat que el virus arribi a escampar-se d’una manera dramàtica”, afegeix la mateixa experta en hantavirus.
Quant a la possibilitat que s’estigui en l’inici d’una situació sanitària greu com va ser la del coronavirus de la covid-19, Maria dels Àngels Calvo és concloent: “Tot i que el risc zero no existeix, perquè actualment hi ha molta mobilitat i desplaçaments arreu per la globalització, no cal patir. Ara s’han detectat uns quants casos més a l’Argentina i a Xile, però el nombre és realment baix, sobretot pel que fa a persones que fins i tot puguin arribar a morir”.
En el mateix sentit de parlar d’hipotètiques noves pandèmies, Calvo diu també: “No podem caure en la idea que no hi pot tornar a haver un procés com el de la covid, però el que sí que hem d’aprendre cada vegada que ens passa alguna cosa és sobre el que no hem de fer i què hem de fer per poder tenir unes bones mesures preventives, perquè el més important sempre és prevenir, i més en aquest tipus de virus, per al qual no es disposa de vacunes ni tractaments especials”.
“No estan malalts”
Maria dels Àngels Calvo conclou la conversa amb el 3d8 amb la reflexió que els passatgers del creuer Hondius, que va salpar a primers d’abril d’Ushuaia (Argentina) amb 147 clients –3 dels quals malauradament han mort víctimes de l’hantavirus–, “no estan malalts, com es diu en molts mitjans de comunicació, sinó que estan sota supervisió per evitar que tinguin la malaltia i també per evitar que la transmetin, però no estan formalment ingressats en un hospital i, per tant, no són pacients”.
“Quan sents la paraula ‘ingressat’ ja penses immediatament en la malaltia i no, els tenen aïllats, allotjats, o com es vulgui, dir en habitacions, però no estan malalts”, diu Calvo, que acaba: “Si en algun cas es confirma que la persona en qüestió té símptomes i la malaltia, ja passaran a la categoria de pacients per ser tractats”.
