L’interès individual en males mans

Jordi Parellada

Els interessos individuals no només són legítims, sinó que són imprescindibles per a una societat plural. Tothom té dret a aspirar, a voler prosperar, a protegir allò que estima o a defensar la seva manera d’entendre el món. És en aquesta suma d’interessos personals on neix la riquesa democràtica, el debat i, sovint, el progrés.

No obstant això, es transforma quan els interessos deixen de ser personals i passen a concentrar-se en mans de líders amb poder desmesurat. Quan es projecten com a inevitables o universals, el que era legítim esdevé perillós. La diferència no és tant el contingut de l’interès, sinó l’escala i les conseqüències.

Les guerres actuals en són una prova palpable. A Ucraïna, Palestina, l’Iran o el Líban, decisions polítiques que responen a interessos de poder acaben traduint-se en destrucció, inestabilitat i patiment global. El cas d’Ucraïna –un dels principals subministradors mundials de cereals– és una amenaça per a la seguretat alimentària de milions de persones i ha tensionat els mercats internacionals.

I les conseqüències no es limiten als territoris en guerra, sinó que es propaguen. El preu del petroli –i la forta dependència que en tenim– està condicionat per decisions geopolítiques i conflictes com els de l’Orient Mitjà. Tal com hem vist i estem patint, en qüestió de dies –o gairebé hores–, s’alteren les economies, fet que genera incertesa, inflació, volatilitat a les borses, i, sobretot, precarietat per a moltes persones i famílies. La fragilitat sistèmica de l’economia global depèn d’equilibris cada vegada més inestables.

La persona que vol millorar la seva vida no altera l’ordre mundial. Però quan els interessos d’uns pocs esdevenen decisions d’Estat sense contrapoders efectius, aquests acaben redefinint el rumb de societats senceres. El resultat no és només conflicte, sinó una erosió progressiva de l’estabilitat econòmica i social global. El mateix FMI adverteix que les guerres deixen cicatrius econòmiques més profundes i duradores que moltes crisis financeres.

El problema no és que els líders tinguin interessos —això és inevitable—, sinó que es converteixen en forces que escapen al control col·lectiu. Allò que en l’àmbit individual és diversitat i llibertat, en mans del poder global pot esdevenir imposició, desequilibri i, massa sovint, conflicte.