“Els murals artístics permeten transformar espais que no tenien abans cap valor”
Entrevista a l’empresari bisbalenc Jaume Junqué, que gestiona una empresa que fa murals artístics urbans
Jaume Junque és un empresari bisbalenc de 42 anys. Des dels 18 anys ja va començar a emprendre. És fundador de diverses empreses i actualment lidera dues companyies importants que ha fundat: Suite of Art, on es dediquen a crear murals interactius per a empreses i municipis, transformant espais en experiències que uneixen art, màrqueting i tecnologia, i DSmartCities, que es dedica a digitalitzar empreses i municipis. Ofereix desenvolupaments d’automatització amb inteŀligència artificial i la creació d’agents inteŀligents.
Amb motiu de la temàtica de l’edició especial del 3d8 en paper dedicada a Sant Jordi –com cada any des de la creació del setmanari, el 1982–, hem conversat amb Junqué sobre els murals artístics urbans.
Com defineix la seva feina?
Amb tot un equip, transformem espais que no aporten cap valor, indrets blancs, bruts o que passes sense veure’ls i existents en qualsevol municipi, en experiències que aporten a partir de la unió d’art, cultura i tecnologia a través de murals interactius. Aquests murals en 3D esdevenen aleshores punts d’interès turístic, tecnològic, artístic i cultural.
Quina mena d’interacció pots tenir amb el mural?
Els dissenyem amb motius culturals vinculats a la zona on han d’anar, i la tecnologia, mitjançant codis QR, permet que no només els observis, sinó que, per exemple, els personatges et parlin.
Qui pinta els murals?
Tenim un grup d’una quarantena d’artistes a diversos indrets i els encarreguem, a partir del que el nostre departament de màrqueting defineix amb el client, habitualment ajuntaments que volen potenciar una temàtica del poble, que dibuixin en una paret el que s’ha decidit.
Com trien els artistes?
Tenim un equip de tres persones que s’encarrega d’anar-los a buscar, seleccionar a partir de l’obra que fan, etcètera. Recalco, però, que els artistes i els dissenyadors dels murals tenen la mateixa importància.
Tots els murals ‘cobren vida’ en mode 3D?
No té per què, però sempre intentem que sigui així perquè la gent que el vegi no només gaudeixi del mural, sinó que aquest creï més contingut.
Posi-me’n un exemple…
Hi ha un mural amb uns gegants al qual la gent li pot fer una foto i penjar-la o no a les xarxes socials, però gràcies a la tecnologia pots enfocar el mural i els gegants ‘surten’ d’aquesta obra. Es tracta d’una publicitat orgànica per potenciar les parts culturals d’un poble, posem per cas.
Plasmen murals de qualsevol mida?
N’hem fet des de quadrats de 2 metres de costat fins al que vam fer a Tarragona i pel qual estem soŀlicitant un rècord Guinness, que fa uns 420 metres quadrats i es troba al costat del riu Francolí. Per tant, les mides no ens comporten cap problema.
Vostè és de la Bisbal del Penedès i hi va crear un festival d’art urbà, oi?
Sí, el Grafftech Fest, que va néixer fa tres anys i que ja s’ha escampat a 18 municipis. Al Penedès hi ha el de la Bisbal i el que ha començat aquest any a Bellvei.
La Bisbal del Penedès sembla que ha apostat pels murals urbans i cada vegada és més coneguda per aquestes obres…
Sí, i a través de l’art ja hem pogut aportar valor a prop d’una quarantena d’espais que no en tenien.
Ja ho entenc…
Ara, a més, treballem en la creació d’una plataforma gratuïta i accessible per a tothom perquè en contemplar un mural et puguis descarregar, per exemple, les tradicions del poble on és.
Hi ha alguna temàtica comuna en els murals?
S’hi plasmen ja gairebé totes les entitats, com els gegants, les gitanes i els castells, i les quals s’acabaran de completar en un futur. A més, també hi ha altres motius, com la pagesia, la transhumància o els Tres Tombs. Tot plegat ha permès crear ja la Ruta dels Murals, que pot fer tothom a qualsevol dia i hora, gràcies als mapes interactius. Hi ha comerços del poble que s’hi han implicat i reparteixen els mapes de la ruta.
Plasmen murals arreu, em deia…
En tenim a Catalunya, la resta d’Espanya i també a l’estranger, com a Puerto Rico i Acapulco (Mèxic), i ara estem negociant per fer-ne als Estats Units, a Miami.
Va costar-li gaire endegar aquests projectes?
Sempre estaré agraït que al meu poble, la Bisbal del Penedès, se’m donés l’oportunitat de fer realitat la meva idea, perquè quan tu vas a vendre una cosa que no existeix, lògicament les portes moltes vegades estan tancades. Et poden dir que la idea està molt bé, però que l’apliquis a un altre municipi. Aquí, no; se’m va donar l’oportunitat i la confiança.
Tinc entès que ha estat profeta a la seva terra, sí…
L’èxit ha estat total i al poble fins i tot ja ens arriben autocars de gent per fer un recorregut per tota la ruta.
I tot plegat com va començar?
Treballant en una empresa d’esprais de Llorenç del Penedès. Moltes empreses a les quals veníem ens demanaven un treball de mural, per tematitzar una zona, però només érem fabricants. Vaig acabar detectant la necessitat d’unir aquests encàrrecs als muralistes, que sovint són artistes pintant en solitari. Al final, com deia, n’he reunit uns quaranta, tres dels quals, del Penedès.
