“Al ball folk et sents en família; tu vens, balles i gaudeixes vivint el moment”
Entrevista a Ènia Boenke, cofundadora del col·lectiu Penedès Folk
Ènia Boenke és una apassionada del món folk. De ben petita s’hi va introduir de la mà de la seva mare i ja no n’ha sortit mai més. Només té 17 anys però ella, juntament amb un parell de companys més, estira el carro del coŀlectiu Penedès Folk. El grup es troba com a mínim un cop al mes a la plaça Jaume I de Vilafranca i durant un parell d’hores fan formació aprenent danses diverses, fan el que més els agrada, ballar i, sobretot, gaudir.
L’Ènia no es cansa d’alabar els beneficis del ball folk perquè és una activitat que crea comunitat, que és oberta a tothom, gratuïta i intergeneracional.
La pròxima parada serà a Vilafranca en el marc del DO Gralla, el festival dedicat a la gralla i a la cultura popular. El 10 d’abril Penedès Folk conduirà un taller de danses tradicionals amb ball folk posterior a la plaça Jaume I a les 20 h.
El ball folk agermana gent de diferents procedències perquè tothom parla el mateix idioma, el de la música. I Penedès Folk és garantia de preservació i difusió de la tradició.
Per què Penedès Folk?
Penedès Folk som un coŀlectiu de gent unit per la nostra afició al ball i la música folk.
D’on surt la idea d’associar-se?
Sorgeix del concert de Filibusters del 2 de setembre, últim dia de festa major a Vilafranca. Aquell dia sempre acabem tots amb moltes ganes de ballar i sempre dèiem que durant l’any havíem de continuar l’activitat. I així va ser com fa dos anys vam crear el grup i ens vam començar a trobar.
No és una idea nova, però, perquè ja n’hi havia hagut un, de grup.
Si però es va deixar de reunir i vam proposar-nos tornar-lo a activar, i ens vam reunir el 30 de gener de 2024. La gestació ha sigut lenta, però finalment ja tenim el coŀlectiu que volíem.
I com funciona?
Vam decidir fer una trobada mensual dividida en una hora de taller i una hora de ballada.
El teu paper al grup és…
Jo soc la mestra de danses. A la gent li xoca bastant que una noia de només 17 anys ensenyi a ballar danses tradicionals a persones de diferents edats.
D’on et ve aquesta afició?
La meva mare va anar a una jornada de formació i li va agradar tant que va començar a anar a trobades, festivals i ballades que es fan arreu de Catalunya i fins i tot al País Basc i França. Em prenia amb ella. Jo tenia uns 7 anys. Com que hi anàvem molt sovint vaig començar a aprendre les danses i des de llavors ja porto quasi 11 anys ballant. Vaig decidir que ja era hora d’ensenyar tot el que anava aprenent.
Com t’arriben aquestes danses?
És tan fàcil com anar a una ballada, participar i algú ja te n’ensenya. A base de practicar i anar sovint a ballades, al final te les aprens.
T’agrada tant el tema que fins i tot en vas fer el treball de recerca de batxillerat, oi?
Sí, a la part teòrica vaig indagar en el ball folk europeu i com s’ha desenvolupat a Catalunya. Vaig aprendre molt sobre el món folk. I la part pràctica del treball va consistir en la creació d’un festival de ball folk, el TarDoR FOLK, que es va fer a Sant Cugat Sesgarrigues el 22 de novembre de l’any passat.
Caram!
El festival va incloure un taller d’iniciació, un ball-concert vermut, dinar popular, sobretaula amb cantada i balls folk. Va durar tot el dia!
Hi ha danses típiques del Penedès?
Específiques del Penedès, potser no, però n’hi ha moltes esteses per tot Catalunya, com la bolangera; la polca de les Gitanes de Sant Celoni, que també es balla molt arreu; les jotes, que a les Terres de l’Ebre cada poble té la seva… Després també n’hi ha moltes del País Basc, Anglaterra, França…
De totes les que hi ha, quina és la més difícil d’ensenyar?
Tot depèn del tipus de públic que tens. Potser a la gent gran li costa més un ball que implica saltar tota l’estona, però, en canvi, dominen més els valsets o els balls de parella.
Quins beneficis té el ball folk?
Crec que el món del ball folk es caracteritza pel seu caliu, acull tothom. Encara que no hagis ballat mai, et sentiràs en família, ningú et jutjarà. Tu vens, balles i gaudeixes vivint el moment.
Encara queden moltes danses per aprendre, suposo.
Sempre busco llocs on continuar la meva formació. La darrera que he fet és sobre el coco de roda, una tradició brasilera. Però la pròxima que ensenyaré potser serà la dansa basca del Carnaval de Lanz, força complicada perquè és molt ràpida i dona moltes voltes.
