L’ESTRÈS ENS PERJUDICA

Maite Colomer

Els conceptes, els problemes i la ciència evolucionen, però l’essència és la mateixa.

Els estoics ja postulaven que l’home havia de buscar la felicitat i els seus grans enemics eren les pors i els desitjos, aquests desitjos que els impedien gaudir del present i els feien sentir infeliços pel fet de no haver-los aconseguit.

Contràriament al que predicaven els estoics, la nostra cultura ens empeny a perseguir els nostres desitjos i omplir tots els buits en el temps per tal de tenir la sensació d’aprofitar aquesta vida que tant ens estimem, i ens vantem si som capaços de dur a terme diverses tasques alhora.

Aquesta manera d’actuar ens provoca estrès. Sense ànims de simplificar, perquè l’estrès depèn de molts factors, i un de molt important és la vivència que en té cada persona.

Però, entrant en estudis científics, amb l’estrès, el nostre cos, que és molt intel·ligent, fa que les glàndules suprarenals segreguin cortisol, adrenalina i noradrenalina, que augmenten la freqüència cardíaca, la pressió arterial i els nivells de glucosa, per tal d’obtenir energia i preparar el cos per a la reacció de lluita.

Recentment, la investigadora Sloan ha fet públics els resultats de les seves investigacions, segons els quals, en cas de patir un càncer, l’estrès provoca que els neurotransmissors frenin les cèl·lules immunitàries i facilitin la metàstasi del càncer.

Psicologia i biologia estan íntimament relacionades i seguim pensant que el nostre estat d’ànim no afecta el nostre organisme. Sabem que l’estrès ens allunya de la felicitat i tenim proves científiques que perjudica el nostre organisme.

Hem d’aconseguir ser capaços d’identificar les situacions que ens produeixen estrès i bé allunyar-nos-en o trobar la manera de viure-les diferent.