“No s’ha de ser contemplador passiu sobre tota la informació que ens arriba al mòbil”
Entrevistem el periodista Antoni Bassa que dimarts oferirà a Vilafranca una conferència sota el títol ‘Fes una dieta informativa que et faci profit. Selecciona la informació que t’interessa’
El reconegut periodista Antoni Bassas, amb més de quatre dècades de trajectòria professional, director durant 14 temporades del programa El matí de Catalunya Ràdio i excorresponsal de TV3 als Estats Units, entre moltes altres feines periodístiques, oferirà dimarts la conferència ‘Fes una dieta informativa que et faci profit. Selecciona la informació que t’interessa’, a l’Auditori Maria Rosa Juncosa de Vilafranca del Penedès. Serà a les 18.30 h, amb accés gratuït, però amb reserva prèvia a través del web de l’Ajuntament
(www.vlf.cat/desenvolupat).
L’acte s’emmarca en el programa ‘Desenvolupa’t’, del Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i amb motiu d’aquesta visita al Penedès el 3d8 ha tingut una conversa telefònica amb el seu protagonista.
Per què és necessària una xerrada com la que donarà a Vilafranca?
Sempre ho ha sigut, però ara més perquè hi ha un flux enorme d’informació i de desinformació perquè als mitjans de sempre, premsa, ràdio i televisió, s’hi han afegit les xarxes socials i tothom ha entès que és vital dominar el relat. Amb aquest relat es crea o amaga realitat i aconsegueixes que el relat sigui més important que la realitat mateixa. Ara convé que tots plegats entenguem què hi ha en joc i que aprenguem a destriar el gra de la palla.
Entenc que això li és més difícil a la gent no avesada a la informació…
No, no hi estic d’acord. És com si diguessis que la gent que no ha estudiat medicina no sabrà cuidar-se. Saps perfectament que beure 3 litres d’alcohol diaris et farà mal i que has de menjar variat, doncs no cal ser un expert per entendre que el que veus a les pantalles et pot fer tant de bo o de mal com el que menges. Per tant, has de procurar-te una dieta informativa variada i, més enllà de la pantalla del mòbil, has de tenir una actitud de ciutadà obert al món. Avui les notícies ja et venen, no les has de buscar, però sí que cal preocupar-se d’entendre el context.
Cal dedicar-hi gaire estona?
Només una mica d’interès per entendre les coses que t’amoïnen. Al final et sentiràs més segur sobre el que penses i les teves opinions.
És optimista o pessimista sobre el futur immediat d’una societat sobreexposada a la informació?
Es corre el risc, en viure en bombolles d’opinió, d’acabar escoltant només el que t’agrada, però és com tot en la vida: el pessimisme té molt bona fama i quedar-se a casa pensant que no hi ha res a fer és molt trist, no?
Abans de les xarxes socials, però, potser el periodisme tenia més prestigi. Ara qualsevol persona amb el mòbil es pot considerar periodista…
El problema no és el mòbil i tot el que ens arriba, sinó que, a vegades, els periodistes o els propietaris dels mitjans on treballen prioritzen determinats continguts i titulars. Ara bé, tot i que lamento els errors que es cometen des del periodisme, tinc molta estima per l’ofici i que a Gaza i a Mèxic matin periodistes i als Estats Units de Trump se’ls persegueixi vol dir que continuem sent una font d’informació, sovint neta i honorant la nostra condició de quart poder, i aleshores estem fent el servei que la societat espera de nosaltres. Per tant, que la gent, davant d’una allau d’informació, se’n vagi als periodistes i professionals tradicionals és un gran què. Només demano no ser contempladors passius de qualsevol cosa que ens arriba al mòbil i ser conscients que en la qualitat de la informació que consumim ens hi juguem molt com a persones i com a societat.
Quines eines recomana per no caure en les ‘fake news’?
Anar a buscar les teves fonts de confiança. Si determinats periodistes o mitjans t’agraden perquè els creus responsables, plurals, honestos, etcètera, endavant amb aquests.
Per què creu que hi ha pseudoperiodistes que, tot i ser-ne conscients, desinformen de manera voluntària?
Perquè algú els paga i a algú li interessa que aquesta gent embruti i confongui. Segurament ho fan també per defensar una ideologia…
Hi ha alguna ‘vacuna’ contra la desinformació més enllà, potser, de tenir una actitud de no voler connectar-se amb les notícies?
La gent es pot aïllar de les notícies, però no pot de la realitat. Un dia rebràs una notificació que s’ha acabat una ajuda o de cop i volta et trobes tropes militars al carrer i no sabràs de què ve tot plegat. Per tant, de la realitat no en podem escapar i, per bé que sembla que cada notícia sigui pitjor que l’anterior, no pots tapar-te els ulls i pensar que no ve el llop. No, el llop ve encara que et tapis els ulls.
Està d’acord amb què desmuntar una mentida costa molt?
Sí, perquè moltes vegades no hi ha impuls més poderós que voler creure que una cosa és veritat. Si s’ajusta al nostre ordenament cognitiu tendim a creure que una determinada afirmació és certa, tot i no saber si és veritat o mentida. I, a més, ho hem vist amb el fenomen Trump, però la gent és capaç de votar contra els seus propis interessos per tal de votar a favor dels seus principis o d’allò que considera que són principis. És a dir, si et sents molt patriota americà i ve algú com Trump i et diu allò d’Amèrica primer, molta gent treballadora el vota tot i que això signifiqui abaixar els impostos als rics. L’‘Amèrica primer’ passa per davant…
Com veu els Estats Units, per cert?
Ja no estaven bé quan hi era jo, però ara tenen una situació molt complicada. Els drets civils, cada vegada més, estaran suspesos perquè dependran ja no de la llei, sinó del president que diu que ell és la llei i que la seva moralitat està per sobre del dret internacional, per exemple.
Com es pot acabar amb aquesta situació? Que Trump perdi les eleccions?
Si marxés, també marxaria una bona part del problema, perquè el trumpisme sense Trump no té tanta força, però l’ou de la serp ja està posat i ho estem veient a Europa, on no hi ha el Trump directament. Tic por que unes eleccions amb un canvi de govern siguin més que un canvi de govern: siguin un canvi de les regles de joc.
Què en pensa, de la gent negacionista que, per exemple, defensa que la terra és plana?
Penso que hi ha friquis, crèduls i gent que cobra. Serien tres categories que són diferents i que, a vegades, es barregen.
