Saber escoltar

Maite Colomer

Comunicar-se amb els altres és un tret identificatiu de l’ésser humà. Si ens fixem en la parla com un dels sistemes de comunicació més emprats, veurem que la nostra societat ha invertit moltes hores en la parla: entrenaments per saber parlar en públic, per saber vendre, etc., però hem invertit molt poc temps en entrenaments per saber escoltar.

En un procés d’intercanvi d’informació, és tan important saber escoltar com saber expressar-se, és necessari saber escoltar per saber respondre la informació que l’alttre interlocutor proposa, si no escoltem amb la intenció real d’entendre el que se’ns diu, no es produirà un diàleg, sinó dos monòlegs.

Un dels errors més habituals quan intercanviem informació és que, mentre l’altre interlocutor ens parla, ja estem pensant en el que direm pròximament, i, això, ens impedeix escoltar. Sens dubte, és molt important que, quan ens parlen, estiguem concentrats en escoltar.

Per dificultar encara més tot aquest procés, el missatge que donem el fem sota la nostra experiència i oblidem comunicar molts detalls que, potser inconscientment, considerem innecessaris.

Quan escoltem, es produeix el mateix fet però a l’inrevés, omplim tots els buits amb la nostra experiència, resultant-ne, de vegades, un missatge completament equivocat.

Fins  tot, sovint, agafem com a centrals algunes paraules concretes, que en el context i explicació adequada, tindrien un significat totalment diferent.

És important que en moments en que hi ha factors emotius negatius que condicionen la comunicació, poguem posar en dubte la nostra comprensió del missatge i demanar concrecions a l’interlocutor o, si això no és possible, analiltzar el missatge quan no hi hagi tanta emotivitat present.