“Als independentistes no ens queda cap altre remei que tornar a posar-nos dempeus”
Entrevista a Jordi Domingo, president del Consell de la República.
El president del Consell de la República, Jordi Domingo, va ser divendres a l’Escorxador de Vilafranca per a l’acte ‘El Consell de la República, Autoritat Nacional: Creure-hi, no recular i plantar cara’, organitzat pel Consell de la República Penedès, vegueria on hi ha cinc consells locals, entre els quals, el de Vilafranca. Domingo ocupa el càrrec des del mes de febrer passat, i aquest advocat amb més de mig segle de trajectòria ha estat, entre altres càrrecs, membre fundador i portaveu de la Plataforma Constituïm, que va elaborar un projecte de constitució per a la República de Catalunya amb la participació de més de 3.500 persones i que es va presentar al Parlament de Catalunya el maig de 2016. També ha exercit com a secretari del Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent i president de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya. Amb motiu de la visita a Vilafranca, ha atès el 3d8.
Fan moltes activitats com aquesta de Vilafranca?
Sí, i no només al Principat, sinó també a Mallorca, Catalunya del Nord i el País Valencià; és a dir, el que podríem dir nació històrica catalana, els Països Catalans.
Com està el Consell de la República?
Dissortadament, venim d’una època complicada i difícil, no tan sols pel Consell de la República [CR], que evidentment també, sinó pel moviment independentista en general, de desesperança, desencís, renúncia, ira, etcètera, en contra dels polítics i del món. Això va provocar un gran abstencionisme electoral, i hem d’arribar a un discurs que pugui ser hegemònic i guanyador, la qual cosa implicava fer una travessia pel desert. En aquests mesos hem fet una tasca de recomposició del CR i l’hem estructurat en dues grans àrees: una de logística, tecnològica i administrativa i una de projectes, perquè hem de treballar sobre projectes concrets.
Estan en el camí?
Hem endreçat la casa, en el sentit que quan vam prendre possessió del govern del CR hi havia 6 o 7 consells locals en funcionament i d’altres estaven caducats, dimitits o eren inexistents, i en aquests moments en tenim uns 50, i alguns que demanen de fer eleccions per tornar a posar-se en marxa.
Ha acabat aquella travessia pel desert?
No, perquè són processos llargs i cal recuperar la massa crítica del moviment independentista, amb dos milions i mig de persones que tornin a estar disposades per al que estaven el 2017; però sí la fase inicial de construir els fonaments i que el CR torni a tenir un to vital.
On és tota aquella gent independentista de fa 8 anys, per l’1 d’Octubre?
La major part, a casa seva. Va quedar no tan sols desesperançada i desencisada, sinó profundament irada en contra els partits polítics independentistes i en contra els dirigents polítics; situació que, per raons de la repressió, d’una mala estratègia política o de conveniència, va provocar aquesta ira de molta gent. Ara bé, si ens quedem asseguts al sofà, l’adversari no tindrà cap mena de necessitat d’utilitzar Pegasus, d’aplicar la repressió o d’utilitzar infiltrats, perquè ja li haurem donat el país lligat de mans i peus. No ens queda cap altre remei que tornar a posar-nos dempeus i dir, per exemple, que això de la Catalunya normalitzada és mentida. La voluntat del país de ser independent segueix vigent.
I com volen que aquella gent es torni a mobilitzar?
Doncs creient-nos tots plegats que tenim possibilitats de fer coses; si no, és evident que no hi tenim res a fer.
Però molta gent es va creure el 2017 que la independència de Catalunya era a tocar…
Sí, i de la mateixa manera que els polítics ens van decebre en moltes coses, per motius heterogenis, la ciutadania en general també vam fallar. Quan els teníem en un penya-segat, en lloc de donar-los una empenta amb paracaigudes o sense i agafar el relleu, ens en vam anar cap a casa perquè vam considerar que tot estava resolt. Aquí hi ha un aprenentatge claríssim. El país ha de ser plenament conscient que tot plegat depèn exclusivament de nosaltres, de la voluntat d’anar endavant.
Per què es va presentar vostè a la presidència del CR?
Perquè si l’eliminàvem, decebuts pel que havia passat el 2017, perquè no tenia reputació, etcètera, desapareixia l’única institució que té el país creada per tots els partits independentistes d’aleshores amb aquell principal objectiu per materialitzar la independència que s’havia decidit en referèndum l’1O i que després va proclamar el Parlament el 27 d’octubre del 2017. El CR deriva d’això i si l’enterràvem no en podíem crear cap altre. Si demà la UEFA condemnés el Barça a no jugar la Champions en cinc anys, en crearíem un altre? No, l’agafaríem, el faríem renéixer de les cendres i intentaríem guanyar 10 Champions seguides. El CR ha de ser l’autoritat nacional que representi la voluntat d’independència al país. Si enfortim aquesta autoritat, és evident que el salt endavant que podem fer pot ser realment estratosfèric.
És optimista?
Ho soc de mena i sempre he vist més el vas mig ple que no pas mig buit. No hauria posat en risc la meva tranquil·litat, prestigi professional de 50 anys d’advocat, patrimoni, família i salut si no cregués en la capacitat del poble de redreçar-se, de posar-se dempeus una altra vegada i de lluitar pels objectius que volem per als nostres fills i per als nostres nets. Ens falta molt de camí per córrer, evidentment, i tampoc tinc una bola de vidre per saber si això durarà més o menys, però també és veritat que estem començant una altra vegada a remoure el país i contradient el que diuen els del 155 de que Catalunya està normalitzada i que ja no hi ha el moviment independentista en marxa. No és veritat i, a més, els ho estem demostrant.
Quina relació manté el CR amb els partits polítics independentistes?
Un dels objectius que ens hem marcat és recuperar la unitat de l’independentisme, que no és la dels partits polítics, perquè aquests cadascun té la seva pròpia ideologia i interessos. La unitat dels partits només es produirà, tal com va ser l’1 d’Octubre, en moments i fets històrics puntuals. Volem recuperar la unitat de la gent, del poble, que l’1O no ens preguntàvem a qui votàvem. El nostre objectiu era l’autodeterminació del país, exercitar el nostre dret en referèndum i proclamar la independència. Aquesta és la unitat de la qual parlem. Dit això, i sabent que poc avançarem amb partits polítics presos de l’autonomisme, és evident que els respectem, estem disposats a parlar amb ells, no volem ingerències seves en el CR, però que hi tenim la mà estesa i les orelles ben obertes a qualsevol proposta que es pugui fer en relació amb els partits i que considerem interessant pel país. Dins de l’autonomisme ens interessa molt poc, però quan es parli d’independència hi estarem absolutament disposadíssims.
