“Vaig començar amb la viola, i en visitar la casa de Pau Casals vaig canviar al violoncel”
Entrevistem el jove violoncel·lista Llorenç Carbó Terrades.
El jove violonceŀlista vilafranquí Llorenç Carbó Terrades (Vilafranca del Penedès, 2001) va encetar, el dissabte dia 18 d’octubre, el cicle musical ‘A l’Agrícol Parlem de Música’, del Centre Artístic del Penedès, i ho va fer a partir d’un programa dedicat a les Suites per a violoncel del compositor barroc Johann Sebastian Bach. Una aproximació a partir del que actualment es coneix com a ‘interpretació històricament informada’, tal com ell mateix va explicar durant l’acte, al qual van assistir més de 60 persones que van seguir, atentament, les explicacions i les interpretacions de Carbó.
Quan a casa nostra es parla del violoncel, a tothom li ve al cap Pau Casals. Què et va portar a l’instrument?
No som conscients de la importància de Pau Casals. És la inspiració de molts cel·listes. Jo no vaig començar amb el violoncel, però després de visitar la seva casa, als 8 o 9 anys, vaig decantar-m’hi. De la seva relació amb les Suites de Bach se n’ha fet una llegenda, però Casals va posar Catalunya al mapa. I les va donar a conèixer a tot el món.
Has rebut lliçons de Lluís Claret, Chiara Banchini, Òscar Alabau, Alan Branch, Roglit Ishay… Què en guardes?
De cadascun en guardo alguna cosa. De petit, Claret em va impressionar. D’Alabau em sorprèn la seva manera d’entendre la música. De Branch i d’Ishay, a Friburg, la manera de fer les classes. Fer-les de manera molt exigent, però tenint molta cura dels estudiants, que no és una cosa gaire habitual, ja que sempre hi sol haver molta tensió.
Després dels primers estudis a Vilafranca vas anar a l’Escola Superior de Música de Catalunya, en la qual vas obtenir les màximes qualificacions.
Vaig començar els estudis de violoncel amb Núria Beltran a l’Escola Municipal de Música Maria Dolors Calvet, em vaig graduar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i vaig culminar-los a l’ESMUC sota el mestratge de Cristoforo Pestalozzi (solista de violoncel de l’orquestra del Liceu). I amb ell ha après moltíssim.
Decantat cap a la denominada ‘música antiga’, fas el pas a Europa i estudies el violoncel barroc a Lyon. Com ho has viscut?
El primer que perceps és que a França i a Alemanya aquests estudis estan molt enfocats a la professionalització. També que hi ha més feina per als músics. Em va canviar la mentalitat veure com tot va enfocat a una sortida professional que és molt més fàcil allà que a Catalunya. Hi ha més festivals, per exemple. França és un país molt elitista i jo he tingut la sort d’entrar en un dels millors conservatoris, amb bones classes i amb un molt bon professorat. Amb tot, a França la pedagogia també es pot millorar.
El violoncel no és un instrument gaire habitual a casa nostra. I encara menys el violoncel barroc.
Una altra cosa que vaig copsar al sortir a fora és que una figura com la de Jordi Savall, dedicat a la música antiga (però que va començar com a violonceŀlista), té molt més reconeixement i és molt més prestigiat a França que a Catalunya. A Europa, Savall és un referent, sobretot en els estudis superiors de música antiga. I això lliga amb el fet que a França, per exemple, tens més possibilitats de creixement com a músic. Hi ha més marge de creixement i, a més, considero que la música antiga és un àmbit amb molt bones perspectives per desenvolupar-se. Que hi ha moltes coses a fer.
A Vilafranca, però, hi ha bons músics que s’han professionalitzat en l’àmbit de la música antiga. Penso en el Pere Lluís Biosca i en el Josep M. Martí. I ara t’hi podem situar a tu. Com ho veus?
Vilafranca, com veiem a l’Arxiu Musical de Vinseum, era un centre musical important al segle XVIII. I conserva un fons patrimonials que m’interessen. Tot i que no era molt gran, aleshores era un lloc musicalment i inteŀlectual important i, ara, també hi ha una vida musical interessant, amb molta gent jove que en fa. No tenim el nivell de ciutats com Vic o Girona, però des de la creació de l’escola municipal s’ha fet molta feina.
