Vegueries invisibles
Daniel García Peris
El recent canvi de grafisme i estructura dels informatius de TV3, ara sota la marca 3CatInfo, ha obert un debat intens. La cadena pública ha triat un format més net i digitalitzat, però les reaccions de molts treballadors i especialment dels espectadors no s’han fet esperar. Respecte a l’audiència, el punt més polèmic són els nous mapes del temps: fons negre, colors mínims, rètols més petits i contorns de comarques poc definits. Una estètica que dificulta la lectura i disminueix la identificació territorial. A banda també que els mapes continuen sent reduïts, a diferència de la resta de televisions, on omplen tota la pantalla.
El rerefons d’aquesta polèmica crec que va més enllà de la qüestió gràfica. Les noves eines visuals tornen a ignorar l’existència de les vegueries. L’Estatut del 2006 va introduir el restabliment de les vegueries com a divisions territorials amb personalitat jurídica pròpia. El 2009 es va articular la nova administració i l’any 2017 finalment es va incloure la del Penedès. Tot i així, aquestes demarcacions continuen invisibles per a bona part de Catalunya. Els mapes segueixen en la lògica de les comarques, i la televisió pública catalana, que té el deure de reflectir la realitat institucional del país, perd novament l’oportunitat de normalitzar aquesta estructura. Val a dir que a la resta de televisions és encara pitjor, amb l’omnipresència de les províncies.
El cas del Penedès és paradigmàtic. La seva creació no va ser fruit d’un despatx, sinó d’una mobilització sostinguda. Entitats, alcaldes i ciutadania van reclamar que aquest territori, amb identitat històrica, econòmica i cultural pròpia, deixés de ser una simple perifèria repartida entre Barcelona i Tarragona. La reivindicació va donar fruit: la Vegueria Penedès va esdevenir oficial. Tot i així, el seu reconeixement mediàtic és gairebé inexistent. A les notícies se n’esmenta el nom amb comptagotes i no és un referent en el grafisme. En un moment en què els mitjans de comunicació públics es renoven per connectar amb les noves generacions, és contradictori obviar una de les apostes polítiques més clares per redefinir el país. Fer visibles les vegueries no és només una qüestió administrativa, sinó una manera de reforçar la cohesió i el sentiment de pertinença dels territoris.
