“Volia que a Sant Fèlix l’acompanyés el poble i que tothom s’hi veiés representat”
Entrevista a Jordi Masó, estamper de la festa major de Vilafranca 2025
Jordi Masó és un vilafranquí ben conegut, casteller per part de pare, artista per part de mare. Conegut de ben petit, com a membre de la canalla dels Castellers de Vilafranca, on encara té un paper actiu. Més endavant, va acabar fent de l’art la seva professió i des d’enguany, també serà reconegut per un altre motiu, ser l’autor de l’estampa del 2025.
L’artista ha gaudit i “patit”, una estampa que li ha robat moltes hores de son, però se sent satisfet del resultat final perquè ha aconseguit plasmar la idea inicial que tenia ben clara: una estampa en la qual tothom s’hi pogués veure representat i que, per un motiu o un altre, tothom se la pogués fer seva. El resultat és una estampa acolorida amb mil detalls per descobrir, una estampa clàssica, que enguany penjarà ben de gust darrera la porta de casa la Vilafranca tradicional i, diu, “conservadora”.
T’havia passat mai pel cap ser l’estamper de la festa major de Vilafranca?
En un moment o altre sempre et pot arribar a passar pel cap però no hi penses gaire per no endur-te un desengany.
Com et va arribar la proposta?
Em van enredar una mica. Ja se sap que als administradors els agraden els misteris i embolics i quan em va trucar l’Udina amb l’excusa d’assessorar els falcons amb temes de canalla, ja em va pujar la mosca al nas. Ens vam reunir i tot anava bé fins que va començar a sortir gent de tot arreu i dic “ostres, ja me l’han fotut!”.
Tenies alguna idea de com seria, l’estampa?
Tenia una idea inicial però no la tenia materialitzada.
I aquesta idea inicial l’has anat modificant fins al resultat final?
En el mapa mental que ens fem els artistes hi ha moltes idees i de mica en mica tot va encaixant. Com que el procés de creació és llarg, es van modificant coses a mesura que avança, s’hi van introduint detalls i vas donant-hi voltes. Puc dir que l’estampa no m’ha deixat dormir moltes nits.
En el teu cas, no només el sant és el protagonista.
Una de les idees que vaig tenir més clares des del principi és que no volia que Sant Fèlix sortís sol a l’estampa, volia que l’acompanyés el poble. L’he representat en un acte central com és l’entrada del dia 30, on tothom s’hi pot veure representat i que cadascú, per un detall o altre, se la pugui fer seva.
Una figura que emergeix del poble.
Sí, al final he volgut representar un moment àlgid de la festa major, en un lloc molt emblemàtic i amb la representació de la diversitat del poble. Aquesta diversitat es representa amb molts colors, balls i colles castelleres incloses. Sant Fèlix emergeix d’aquesta pinya, com si fos un castell majestuós i, al mateix temps, gaudeix de la seva pròpia entrada.
Et va sortir la vena castellera, també.
Vaig pensar que els castellers, sobretot els verds, hi havien de tenir protagonisme, encara que fos de manera subtil. Soc casteller de ben petit i sempre he portat una estampeta de Sant Fèlix a la butxaca de la camisa. És com un talismà per als castellers.
Un missatge que s’escampa per la capa també.
A la capa volia donar-li un toc diferent, amb les textures i els daurats. Hi vaig voler plasmar el nom de tots els balls i les principals icones de la festa major, ja sigui el Ball de Foc, el toc de vermut o les matinades.
L’estampa acostuma a generar controvèrsia.
Sí, en el meu cas, al principi hi havia gent que em deia que Sant Fèlix estava com espantat, que si fa “morritos”… però quan l’han vist més en detall, tot depèn des de l’angle en que es mira. Sant Fèlix té una fesomia que pot tenir tres mirades diferents, és com si et perseguís amb la mirada.
Quines opinions t’han arribat?
Segurament a qui no ha agradat, no m’ho ha dit. Però després de la presentació, la majoria han estat elogis, ha agradat molt, sobretot als vilafranquins més conservadors o clàssics. S’ha valorat aquesta explosió de colors, aquesta potència. Era la intenció.
Potser introduiràs més Sant Fèlix a la teva obra a partir d’ara.
Fins ara l’havia pintat un parell de cops, pintat amb cafè i tinta xinesa i sobre una teula. Fer l’estampa és el súmmum, però si torno a pintar-lo, serà d’una altra manera, en un altre lloc.
Et preocupa el vers dels diables?
Just després de la presentació ja van començar a sortir memes, que si la mirada, que si els “morritos”… Crec que els diables ja tenen tema.
