Contraprogramar la Diada: quan la història serveix per esborrar el present
Jordi Parellada
L’Onze de Setembre és, des de fa més d’un segle, la jornada en què el poble català commemora la pèrdua de les llibertats nacionals i reivindica la seva recuperació. A Vilafranca, però, aquest any la Diada arriba amb un programa oficial que desperta perplexitat: coincidint exactament amb les activitats habituals de caràcter independentista, l’Ajuntament socialista i amb l’inestimable complicitat de la Parròquia, ha decidit que el millor dia per recordar l’arribada de les relíquies de Sant Fèlix —fa exactament 325 anys— és, casualment, l’Onze de Setembre.
Ens diran que és història, que és tradició, que les relíquies van arribar un 11 de setembre del 1700. I potser és veritat. Però costa no veure-hi intencions quan es munta una conferència institucional i una gran festa de balls populars i part de la societat vilafranquina just en les hores i espais on habitualment se celebra la Diada.
Això no és innocència: és manual de contraprogramació. El missatge és clar: menys estelades i més estampes; menys reivindicació i més devoció; menys història de país i més folklore descontextualitzat.
El problema no és parlar de Sant Fèlix, sinó fer-ho de manera que es tapi deliberadament el significat polític d’aquesta jornada. La Diada és memòria, és denúncia, és voluntat de futur. No és un escenari per competir amb res més ni per diluir l’orgull nacional.
El 1714 vam perdre les llibertats. El 1700 van arribar unes relíquies. I el 2025, sembla que alguns prefereixen celebrar el segon per fer-nos oblidar el primer. Però la memòria de la Diada no és tan fàcil d’enterrar —ni sota una missa, ni sota centenars d’anys de pols de reliquiari.
Què hagués passat si la celebració dels 325 anys d’arribada de les relíquies s’hagués programat el dissabte 13 de setembre, per exemple?
Algú recorda quantes vegades s’ha celebrat l’arribada de les relíquies a Vilafranca el dia de la Diada? I en altres dates?
Es pretén esborrar de la història la reivindicació nacional? O és que alguns temen tant el nostre futur que prefereixen amagar-lo darrere un reliquiari?
Què diria el nostre patró davant d’un fet com aquest?
La Diada no és un decorat per a l’entreteniment. És una jornada de memòria i lluita. Que ningú no ens faci confondre la festa amb la renúncia.
