“Cal pensar en la qualitat de vida de les dones que han superat un càncer de pit”
Entrevista a la vilafranquina Anna Padullés, infermera de cirurgia plàstica especialitzada en micropigmentació oncològica
Anna Padullés, infermera vilafranquina especialitzada en micropigmentació oncològica, està acostumada a fer reconstruccions de mugró a pacients oncològiques a través de la micropigmentació, similar a un tatuatge a la pell. Ara ha fet un pas més i, com a amant de la ciència i l’art que és, fa un any que, a banda de la seva feina hospitalària, es dedica a fer pròtesis de mugró amb silicona, de manera que aconsegueix rematar la feina que fa el cirurgià, que dona volum al pit, donant volum també al mugró. Tota una “obra d’art”, diu, que deixa infinitament satisfetes les pacients.
Anna Padullés continua estudiant i consolidant una tècnica que ajuda les dones que han passat per un tràngol com és el d’una malaltia oncològica a recuperar la felicitat i la seva vida.
A què es dedica?
Soc infermera de cirurgia plàstica especialitzada en micropigmentació oncològica.
En què consisteix?
Un cop els cirurgians han reconstruït el volum del pit per aconseguir la simetria, s’intervé per reconstruir el mugró amb cirurgia i/o amb micropigmentació, molt semblant a un tatuatge. Vam veure les pacients contentes amb el resultat però faltava la part del volum. I aquí va néixer la meva iniciativa de fer una pròtesi per donar volum al mugró.
Com es fa?
Recreant el mugró fent un motlle a partir de la mama bona. A partir d’aquest motlle en fem una còpia de silicona, una pròtesi tova, que s’enganxa a la pell només amb la mateixa escalfor del cos. Finalment, s’hi dona la part de color. Sempre dic a les pacients que és obrir un ventall de totes les opcions del procés reconstructiu.
És aplicable a tots els casos?
No és més bona que la cirurgia o la micropigmentació, sinó una opció més, que pot ajudar a determinades pacients. Hi ha pacients que prefereixen una cirurgia amb micropigmentació, però per a les pacients que necesiten d’un altre tipus de reconstrucció, aquestes pròtesis també els poden anar molt bé.
Quins avantatges tenen?
Són resistents a l’aigua, es poden posar al matí i treure-les a la nit, es poden portar per fer esport o qualsevol activitat del dia a dia. I la tècnica no és gens invasiva, no presenten cap risc perquè no es trenca la barrera de la pell, com sí que fas amb la micropigmentació; treballem amb productes d’alta qualitat. És una tècnica molt innovadora, que dona resposta a un inconvenient que fins fa poc no es podia resoldre.
I les pacients, contentes.
Molt. És que l’objectiu és millorar la qualitat de vida. Estem davant d’un escenari en el qual 1 de cada 8 dones podem tenir càncer de mama. I sí que actualment hem arribat al 85% de supervivència, però no hem d’oblidar la qualitat de vida que es dona a les persones que han superat la malaltia.
La importància de la salut mental, també.
Exacte, salut física però també mental, que també és necessària. Evidentment ens hem de preocupar de la supervivència, però un cop s’aconsegueix, hem de veure com afecta tot plegat en el pla físic, mental, tornar a tenir relacions sexuals, posar-te un biquini, anar al gimnàs… sentir-te a gust.
L’endemà de superar un càncer.
És clar, moltes vegades pensem que el càncer de mama es viu al moment, però el després també és important. Encara queda molt de camí per recórrer.
Cap on va la investigació en aquest terreny?
Millorar encara més la qualitat de vida de les dones, minimitzar l’impacte quirúrgic, reduir el nombre de vegades que es passa per quiròfan i, sobretot, trencar el menys possible el seu dia a dia.
La seva feina també és escoltar.
El cara a cara amb les pacients és un moment molt bonic per a elles i per a mi. És molt gratificant perquè, normalment, ja venen a la consulta lliures de la malaltia, ja han passat per quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia i arriben a mi per tancar el cercle. Durant el parell d’hores que fem el tractament mirem molt enrere, parlem i compartim molt. És molt gratificant perquè els has canviat la vida i la recompensa és molt ‘xula’.
De la cirurgia estètica a vegades se’n parla en negatiu.
No utilitzo mai el concepte d’estètica, sinó d’oncoestètica. El que faig són tractaments mèdics, que no curen en el vessant físic però sí emocional. La cirurgia plàstica no es limita només a retocar la cara, embellir faccions i treure ulleres i bosses sota els ulls. L’oncoestètica és la part més desconeguda dels tractaments estètics.
