La tècnica del tomàquet
Jordi Parellada
Principalment en el món laboral la gestió del temps és un aspecte que preocupa empreses i treballadors. Conceptualment no ve d’ara i ja passava en temps pretèrits –sembla que la humanitat no avanci– i és fàcil distreure’s o tenir interrupcions externes que ens provoquen desconnexions de la tasca o activitat que estem fent.
Lladres del temps
Sabem que els ‘lladres del temps’ són ferotges i no és fàcil desempallegar-se del dispositiu que sovint portem entre els dits o a una butxaca i que constantment ens reclama l’atenció –no li feu cas, si us plau, i probablement sereu més feliços!
Per posar-hi remei quan ens cal una concentració específica –comptant amb la volença del mateix individu–, una de les opcions que tenim és aplicar l’estratègia o la tècnica anomenada del ‘pomodoro’.
En el món estudiantil o laboral –sobretot quan l’activitat no es requereix l’esforç físic– existeixen determinades accions que pel fet de tractar-se d’aprenentatges nous o per la pura obvietat d’innovar i ser creatius, obliga a una concentració més intensa de la persona interessada que no se sol fer per convencionalisme. Mantenir-la durant molt temps pot afeblir les neurones i, com a conseqüència, reduir la nostra productivitat.
Concentració i repòs
Aquesta tècnica, anomenada per un estudiant italià als anys 80, consisteix a compaginar els períodes de focalització en una única tasca i amb els de descans. Precisa que s’han de fer concentracions de l’activitat que es du a terme en espais de 25 minuts de durada i afegir 5 minuts de descans entremig. Un cop completats quatre cicles, cal fer un descans una mica més llarg, d’entre 15 i 30 minuts.
Segons aquesta tècnica s’aconsegueix una concentració sense distraccions ni multitasques i, al ser curta en el temps, es millora l’agilitat mental així com els resultats.
La tècnica és coneguda com del ‘pomodoro’ (tomàquet en italià) a causa del bateig nominal que va fer aquest estudiant quan en patia les conseqüències mentre estudiava.
Al Japó ho coneixen bé
No obstant això, la societat japonesa ja aplicava aquesta tècnica des de molt abans, així com d’altres de similars com Ikagai, Kaizen, Hara hachi, Shoshin o Wabi-sabi, de les quals podem parlar un altre dia.
I tu, com gestiones el temps?
