Una por molt habitual: por de volar
Maite Colomer
La por, aquesta emoció que tots hem sentit alguna vedada i que és tan necessària per a la nostra supervivència. La por no és una emoció dolenta, s’activa automàticament quan percebem un perill i la majoria de vegades ens permet preparar-nos i trobar sortides davant situacions que podrien ser perilloses, bé sigui per a la nostra integritat física, davant situacions per a les quals no estem prou preparades, etc.
El problema el tenim quan aquesta por esdevé irracional i ens impedeix actuar com voldríem. Potser tenim por excessiva de les serpents, però, com que en la nostra societat no ens en trobem gaires, aquesta por no ens impedirà seguir amb la nostra rutina.
Una por inhibidora per a moltes persones en aquesta època de l’any és la por de volar, que es converteix en un factor determinant a l’hora de buscar un destí de vacances.
Aquesta és una de les pors més esteses entre la població, i, qui la pateix, prefereix evitar-la que haver-la d’afrontar, cosa que la perpetua.
Superar una por és complicat perquè hi ha diversos factors que cal que tinguem en compte. Hi ha un aspecte cognitiu: la nostra ment, que sempre té raó, no posa en dubte les nostres creences encara que siguin errònies, i ens fa creure que volar és un mitjà perillós. Cal que comencem a posar en entredit els nostres propis pensaments, i en aquest cas ho podem fer informant-nos sobre l’ús que es fa d’aquest mitjà i la seva seguretat.
La segona part consistirà a començar a volar; això ho podem fer inicialment mitjançant diverses tècniques com són visualitzacions o simulacions, sempre després d’una tècnica de relaxament i acompanyats de persones que ens transmetin confiança.
I, a força d’anar-nos-hi enfrontant, l’anirem superant.
