Saps on soc?

Maria Torra

Fill de família benestant, el recordo amb davantal de cuinar. Quan algú proper ens deixa et queden converses i tertúlies. En el cas d’en Joan Jané, hi sumo plats cuinats amb cura, sempre maridats amb un bon vi al voltant d’una taula. ‘Bon vivant’ tota la vida, operat del cor, no es va deixar limitar pels presagis i continuà gaudint del ‘puro’ i la copa de Calvados, duplicant els deu anys pronosticats. Mimat com ningú, era un enamorat dels seus fills i nets, junt amb la Teima, que amb un ”sí, Joan” el complaïa sempre sense oposició, reunint-los a tots inclòs germans i nebots. Efusiu viatger; recorrent de Sète fins a La Rochelle, França li era refugi habitual per gaudir d’un ‘plateau’ de marisc. Preparava cargols de Lleida fets a la llauna a Cal Seguí. Partia en dos les llagostes per Cap d’Any. Feia dàtils de mar amb el Pineau de Charentes, mistela perfecte per coure els musclos ‘bouchot’ de la Bretanya. Ànima de les calçotades a la masia familiar, amb ell no hi faltaven mai els pastissos del forn de Sant Joan. Amic dels seus amics de l’escola, de la carrera d’aparelladors, els ‘Amics del bon vi i la bona taula’, el Rotary Club de Vilafranca, de Montebelluna i tants d’altres. Va ser administrador de la FM als 18 anys i un dels fundadors de la delegació del CATEB a Vilafranca. El vaig conèixer de gran, però tinc grats records, una nit mirant les estrelles al llac Nasser, les corbes de la serralada de l’Atles en autocar, matinant per contemplar el Taj Mahal, o esclatant en rialles mentre ens feien un massatge sonor a Xi’an. Deu dies abans de Tot Sants, dia que ens va deixar, deia: “Saps on soc? Esmorzant amb els amics de La Salle, ha, ha, ha”. Va ser tot un personatge.