“Junts ens centrem en Catalunya, que s’ha de governar des del Parlament, no des de Madrid”
Entrevista a la vilafranquina Montse Ortiz, diputada de Junts al Parlament de Catalunya.
La vilafranquina Montse Ortiz es va estrenar el mes de juny com a diputada de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya i recentment ha viscut el seu primer debat de política general. Durant tres anys va treballar com a assessora del grup parlamentari de Junts a la cambra catalana i ara n’és la portaveu a la comissió d’Esports, és vicepresidenta de la comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i membre tant de la comissió de Territori i Habitatge com de la de Polítiques de Joventut i de la d’Afers Institucionals.
Com va viure el debat de política general?
Ha estat el que marca l’inici de la legislatura i cada grup parlamentari va aportar 22 propostes de tot tipus i que poden tenir fins a 3 punts diferenciats. El PSC en va retirar un parell per manca de prou suport, però tot i saber que no teníem prou vots, nosaltres en vam presentar una, per exemple, per deixar en evidència que no s’està aplicant la llei d’amnistia. Hi ha propostes que són més polítiques i d’altres purament sectorials. En definitiva, es tracta de marcar els teus objectius per al mandat.
Per exemple?
Junts hem apostat molt fort per reduir la burocràcia i per per incrementar el sostre de despesa de Catalunya, perquè tant la Generalitat com els ajuntaments puguin tenir més diners i, per tant, disposar de més recursos. La proposta no es va aprovar, però per nosaltres serà un objectiu pel qual treballarem tota la legislatura.
Quin recorregut tenen les propostes que s’aproven?
En teoria, són un mandat parlamentari que el govern hauria d’anar aplicant. Els diferents grups ens posicionem per marcar el perfil que volem durant la legislatura.
Digui’m alguna proposta de Junts que s’hauria d’implantar sí o sí…
Una de molt clara és el PUOSC, el programa de serveis per al món local, i que hauria de disposar de més diners. Vam apostar perquè en aquesta anualitat s’hi destinin 600.000 euros, quan veníem de 250.000 €. El PSC va retirar la seva proposta perquè no estava d’acord amb la quantitat; nosaltres no votàvem la seva perquè no hi havia cap import, i al final va acabar abstenint-se en la nostra.
La mateixa consellera d’Economia va dir recentment a Cunit que estava d’acord amb dotar el PUOSC de més diners…
Sí, però no va dir l’import i sabem que es movien pel mig milió d’euros. Tant ERC com Junts vam apostar pels 600.000 euros i el PSC s’hi va abstenir. Si al final no en fa cas, qui quedarà malament és el Govern. Si el president Illa sempre fa un discurs de respecte per les institucions, no pots acabar incomplint un mandat parlamentari que s’aprova per majoria.
Quin percentatge de propostes de Junts es va aprovar en el debat de política general?
Aproximadament la meitat. D’una seixantena de propostes, se’n van aprovar 36. Entre aquestes, reduir la burocràcia, lluitar contra la multireincidència o el traspàs integral de Rodalies, perquè, de moment, la línia R4 no entrava en el traspàs. En canvi, no va tirar endavant la nostra proposta de crear una agència d’immigració, però seguirem treballant per tornar a portar-la en el debat durant la legislatura.
Quina valoració fa de la feina de Junts finalment acceptada al Parlament?
Volem mostrar una esperança i sabem que som l’alternativa per Catalunya com a única força d’estricta obediència catalana. Sabem que, al final, els interessos del PSC van molt lligats al PSOE a Madrid i la seva idea és vincular sempre tot el seu debat a Madrid, i ERC també està bastant sotmesa i lligada a Madrid.
Si mirem els números a Madrid, no hi estan vinculats tant vostès com ERC? El govern de Pedro Sánchez el poden fer caure els uns o els altres…
Sí, però ERC segur que no el deixarà caure, perquè és qui ha pactat la investidura de Salvador Illa. No van voler apostar per un govern digue-li independentista, digue-li nacionalista. Hi ha unes dinàmiques internes al Parlament en què ja es veu que ERC i PSC tenen un pacte més enllà de la investidura. ERC hi té un vincle molt més fort que Junts.
Com veu la tasca de Junts com a oposició a Catalunya?
Creiem que tenim la suficient força per poder plantar cara i fer una oposició responsable, que crec que és el paper que ens toca com a segona força del país. Com deia, som l’única alternativa a Catalunya i, al final, no tenim les mans lligades amb ningú. Nosaltres ens centrem sempre en Catalunya, perquè s’ha de governar des del Parlament, no des de Madrid. ERC no ha volgut ni asseure’s amb nosaltres a una taula per intentar pactar la investidura d’un president que no fos Illa; a la Mesa del Parlament, en canvi, sí que vam aconseguir tenir el president Josep Rull en una mesa independentista.
Torno un moment a Madrid. Vostès podrien fer caure el govern Pedro Sánchez, si volen, però amb el risc d’un futur govern PP-VOX…
Evidentment, no estem en aquesta línia i per això vam pactar la investidura de Sánchez, també per un tema d’ideologia i progressisme, i a la vegada hem de fer valer la nostra força i no dir a tot que sí; però també és veritat que l’última vegada que s’han complert més inversions a Catalunya per volum de percentatge va ser amb l’últim govern del PP. El PSOE no arriba ni al 60% de compliment de les inversions a Catalunya, quan a Madrid és del 200%. Al final, el que volem és que si es pacta una cosa, s’acabi complint.
Fa uns dies va ser amb tots els diputats de Junts a Waterloo, per trobar-se amb el president Puigdemont. Com el va veure?
Animat i amb ganes de fer una oposició responsable. A Junts tenim clar quin és el nostre camí, que tot just començarà precisament amb el congrés que tenim aquest cap de setmana. Anem encaminats a reestructurar les línies del partit i tenim les línies d’actuació molt clares.
Quin és l’objectiu principal d’aquest proper congrés?
Definir l’organització interna i l’estratègia de Junts, amb ponències sobre organització, estratègia i model de país i, per exemple, el Penedès que volem. Més enllà, és evident que tenim com a objectiu aconseguir la independència de Catalunya, que sabem que no s’aconsegueix ràpidament, sinó treballant per fer una millor educació, pel català, per la immigració i per fer una simplificació administrativa. Volem mostrar un model de país que anirà acompanyat de tot això per intentar assolir l’objectiu final, que és la independència.
Entén que la ciutadania independentista s’hagi anat allunyant de la política?
Segurament, és víctima dels nostres propis partits. Les picabaralles entre ERC i Junts van més en contra de la independència que no pas que el PP cridi. Penso que els polítics hi hem de posar de la nostra part per tornar-nos a acostar a la societat. Vam tenir la independència a tocar i hem retrocedit, però ara cal tornar a construir, anant units i reconstruint ponts, no només parlant d’independència, sinó dels problemes reals que tenim a Catalunya.
Vostè sabia que Puigdemont vindria per la investidura d’Illa, però acabaria sense entrar al Parlament?
No, no. L’únic que en sabia alguna cosa era el president Rull, a qui Puigdemont va dir que si no el veia a la cambra tirés endavant el ple. La intenció era que Puigdemont entrés al Parlament, però fins i tot als diputats que no teníem problemes per entrar ens va costar molt d’accedir-hi. Ara, tot i que la seva intenció era entrar, li van acabar aconsellant que no ho fes perquè el que tampoc podia fer era entregar-se.
Per què Junts renuncia a tenir la figura de cap de l’oposició?
Per denunciar la situació que estem vivint, amb dos diputats al Parlament que haurien de ser aquí i no hi són perquè no s’està aplicant la llei d’amnistia.
