La por dels animals
Maite Colomer
La por dels animals acostuma a ser irracional i desproporcionada. Habitualment s’inicia en la infantesa i en moltes ocasions és difícil saber el moment en què es va iniciar i el motiu.
Si podem arribar a esbrinar quin factor o experiència ha originat aquesta por, ens serà molt útil, però la majoria de vegades, ens és impossible.
També hi ha un component cultural en la nostra societat. Si la por la tenim a les rates, serps o animals que no ens trobem en el nostre dia a dia, podrem viure perfectament sense haver-la de tractar; en canvi, si la por és als ocells, gossos, gats o qualsevol animal que ens trobem sovint, això interferirà en el nostre dia a dia i ens impedirà dur a terme les nostres activitats. Podem arribar a l’extrem de no voler sortir al carrer.
La manera més eficaç d’eliminar una fòbia és mitjançant l’habituació, és a dir, l’exposició progressiva, en aquest cas, a l’animal que provoca la por. Com més gran és l’exposició, més senzill és deixar de percebre-ho, la por es va debilitant i acabarà per desaparèixer.
És molt important que la persona comprengui que la seva por és irracional i exagerada, i caldrà parlar-ne perquè la persona acabi assimilant que els animals no van pel carrer atacant les persones i que, quan ho fan, és per algun motiu. Els animals, especialment els que són de companyia, són molt socials i estan molt acostumats a estar amb els éssers humans.
També ens pot ajudar mirar pel·lícules o documentals sobre animals de companyia, i, quan anem pel carrer i ens trobem amics o familiars amb animals, podem aprofitar per acostar-nos-hi.
Segur que, al final, no només no faran por, sinó que us agradarà acostar-vos-hi.
