“L’obra ‘Ra, ra, ra’ està molt ben interpretada, molt ben lligada i molt ben escrita”
Entrevistem Carol López, directora de l’espectacle promogut pel cicle Temporada 2024 del Vendrell i que enceta dissabte el certamen.
Aquest dissabte, a les 20 h, i diumenge, a les 18 h, es podrà veure al Teatre Àngel Guimerà (TÀG) del Vendrell la primera obra del Temporada 2024, ‘Ra, ra, ra’, una producció pròpia del cicle d’espectacles vendrellenc i que constarà d’una mirada contemporània a tres obres clàssiques de Guimerà: Terra Baixa, Mar i Cel i Maria Rosa. En l’autoria, de km 0, hi ha tres persones del Vendrell i de la comarca del Baix Penedès –Xavier Sanjuan, Albert Pijuan i Albert Boronat–, mentre que els intèrprets també són del territori: Arnau Puig, Neus Soler i Marc Domingo. Les entrades es venen aquest divendres a l’EMMPAC , de 10 a 13 h; al web www.temporada.cat i des d’una hora abans de les funcions si en queden.
Hem parlat del muntatge amb la directora, la barcelonina Carol López.
Com neix la proposta de ‘Ra, ra, ra’?
Coincidint amb l’Any Guimerà, em van encarregar de dirigir un muntatge que és un homenatge una mica diferent als clàssics de Guimerà que es pugui fer de manera institucional. L’Oriol Nicolàs [de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell] va pensar d’agafar tres autors vinculats al Baix Penedès perquè revisitessin el dramaturg i vaig acceptar amb l’única condició que havia de tenir tres actors per a tres personatges de les tres obres. Cada autor ha fet la seva versió de l’obra triada.
Mantenen un lligam, les tres obres?
Es lliguen perquè hi ha una unitat estilística, una mateixa escenografia i un vestuari que juga amb aquesta escenografia. També hi ha un codi d’escenificació i tocs que remeten una obra a l’anterior. Dos nois i una noia fan tots els personatges, perquè al final les heroïnes són una: la Blanca de Mar i Cel, la protagonista de Maria Rosa i la Marta de Terra Baixa.
Què trobarà l’espectador a ‘Ra, ra, ra’?
Una obra contemporània sobre tres clàssics d’Àngel Guimerà que li agradarà perquè l’interpeŀla a molts nivells. Al final és una història que parla de venjança, desplaçaments, trobar un altre lloc al món i d’històries d’amor impossibles. És una obra que passa molt bé, que està molt ben interpretada i que crec que està molt ben lligada i molt ben escrita. És xula! I, a més, a qui li agradi, conegui i fins i tot sigui un estudiós de Guimerà tindrà un plus, perquè hi trobarà totes les picades d’ullet que n’han fet els autors de Ra, ra, ra.
Ha dedicat molt de temps a tot el procés de direcció?
Uns mesos, no recordo quants. Però, per exemple, m’ha permès estar a la casa pairal dels Guimerà al Vendrell i hi trobes la dimensió del personatge. Vaig veure per primer cop Mar i Cel amb 17 anys i he vist diverses versions de Terra Baixa, però de Guimerà es pot dir que va ser un gran defensor del català i que té una producció extensa i amb moltes obres molt conegudes. De pocs dramaturgs com Guimerà, a banda de Shakespeare, es pot dir que tenen una obra tan coneguda.
Què ha copsat de la relació entre el Vendrell i Guimerà?
Que és un autor que representa tot un orgull patri. I, a més, al TÀG, on s’hi han fet tantes obres de teatre, aquest cap de setmana es podrà gaudir d’aquest muntatge escrit per tres autors del Baix Penedès. Cadascun ha escrit molt bé la seva part i ho han fet des del respecte a l’obra guimeriana.
I a vostè, personalment, què li comporta aquest projecte?
Com en tots els projectes que encaro, m’ha comportat aprendre, conèixer gent nova i afrontar nous reptes professionals.
A banda d’aquesta obra, quins són els seus encàrrecs més immediats?
He acabat recentment les representacions a Barcelona de la comèdia Família (Im)possible, que reflexionava sobre la diversitat de gènere; i ja estic amb coses noves que no puc dir, perquè porta
mala sort.
